marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
2 de desembre de 2011
0 comentaris
DÈCIMA DESBARATADA
Cap al minvant i panxa a l’aire
la lluna afirma taxativa
que el temps no sap llegir ni escriure.
Calla, boja!, li crida l’òliba,
no sé com ets tan trapassera!
Silenci reclama la boira,
que el llimac vol dir qualque cosa.
Res, que me’n vaig en bicicleta
allà on aquest món farà figa,
que les cames ja no m’aguanten.
la lluna afirma taxativa
que el temps no sap llegir ni escriure.
Calla, boja!, li crida l’òliba,
no sé com ets tan trapassera!
Silenci reclama la boira,
que el llimac vol dir qualque cosa.
Res, que me’n vaig en bicicleta
allà on aquest món farà figa,
que les cames ja no m’aguanten.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!