marginàlies

En pocs dies de diferència la mort ha entrat a Can Gazà: primer morí n’Antònia, la mare d’en Miquel Àngel, hoste gazanenc de fa al voltant d’un mes, i després, ahir, en Fernando, que feia quatre mesos que residia a Can Gazà. La mare de Miquel Àngel morí a l’hospital de Son Espases i en Fernando a ca nostra mentre dormia, de matinada, sobtadament, sense patir, al mateix temps que enterràvem n’Antònia.

Avui, abans de dinar, Can Gazà en ple els ha recordat tot recitant un dels grans poemes bíblics com són les Benaurances.

En entrar no surt amb el difunt, la mort; queda un temps indeterminat presidint pensaments, mirades i silencis. I posa a prova la densitat dels sentiments i els afectes, és clar, disposicions emocionals que a Can Gazà volen molt amunt.

“Feliços els qui ploren, perquè seran consolats”, diu un vers de les Benaurances. Dar consol, vet aquí el desafiament.