marginàlies

No basta viure inercialment per fer els millors tasts a la vida, ja ho sabem. I de l’aire del cel no sempre en cauen per art d’encanteri les essències oportunes per fer obrir tota mena d’arcs iris i acolorir els dies. I ja podem obrir la boca fins que ens surti de lloc, ja… De la mateixa manera, no sempre la determinació a cercar set peus al moix del benestar –a la felicitat cal deixar que sigui furtiva- aconsegueix l’objectiu. L’atzar, aquest diable que no és bo ni dolent, sinó tot el contrari, juga constantment amb nosaltres; passa un guster d’interrompre la quotidianitat per recordar-nos que l’existència mai no tira dret i en silenci.

Emperò hi ha instants –pocs, poquíssims, tot s’ha de dir- que aquesta acumulació de factors i circumstàncies es conjuminen per ser altament favorables. Ahir, a sant Salvador d’Artà, els fats més benèvols em conduïren a un estat –a un estadi- d’alta sensibilitat, d’apregonada i rebel quietud.

Els “Blaumut” fa estona molta que entraren en els meus registres interns, en el meu viu. No sabria explicar-ne les raons i certament mai no me les he demanades: senzillament, just sentir-los per primera vegada, es feren sentiment endins, trobaren un bon lloc per estar-hi i allí romanen, juntament amb altres veus i altres escriptures, fent les passes que faig. Sentir-los ahir a Sant Salvador d’Artà, a tocar de mans i d’alenada va ser pura delícia. I que, a sobre, em dedicassin “Cartes de l’orient” –la primera cançó que d’ells vaig sentir i a la que recorr freqüentment per ordenar desassossecs- una injecció d’exultació.

Omplírem Sant Salvador, els que els volíem sentir, i en quedàrem ben enllepolits. Diuen molt i ben dit, els “Blaumut”. El seu directe arriba ben ple d’intencions i matisos, i saben llegir el públic. Per això, en veure que els que érem al cap damunt d’Artà en volíem molt, de “Blaumut”, la primera cançó dels bisos va ser “El pont de l’Accademia”, la peça que clou el seu primer treball “El primer arbre del bosc”, perquè cadascú posàs la lletra que li havia suggerit un concert memorable; almenys per mi, clar.