LA CARTA QUE ENRABIA I EMOCIONA

He rebut carta de Jordi Cuixart i no m’alegra gens, no, perquè és una carta empresonada. M’emociona, sí, i molt! I m’enrabia amb la mateixa intensitat: en Jordi no hauria de ser a la presó i si hi és ell, també hi hauria de ser jo. I no ho oblid en cap moment.

Em diu que “l’intent de fractura que ens volen imposar i l’acarnissament contra el sobiranisme són dues cares de la mateixa moneda: l’atac als demòcrates dels Països Catalans. Ni resignació complaent ni autocensura. Som un sol poble i hem de seguir enfortint la pluralitat des de l’empatia i el diàleg constant. Sí, tenim tot un futur per seguir compartint”. Ben clar i català. Gràcies infinites, Jordi.

En aquesta carta, entre d’altres moments viscuts junts, Jordi recorda els prolegòmens d’un sopar que va tenir lloc a Palma dia 5 de juny de l’any 2010. Aquest dia, la Federació Llull, a Can Alcover, homenatjà Jordi Porta, que havia deixat la presidència d’Òmnium en mans de l’enyorada Muriel Casals. En aquest acte, Isidor Marí interpretà unes cançons i per celebrar-ho, anàrem a sopar a un restaurant del carrer de Manacor. Anant cap allà parlàvem de les cançons que d’una manera o altra ens havien marcat i havien marcat un temps de foscor i sotsobra. Eliseu Climent, aleshores president d’Acció Cultural del País Valencià, recordà la cançó del grup eivissenc UC, del qual formava part Isidor Marí, “Com voleu germans que canti”; una cançó que, per ell, significava una dosi potent d’emotivitat. I allí mateix, Isidor tragué la guitarra de la funda i començà la cançó que la majoria dels presents –amb Eliseu al capdavant- seguirem, acompanyats d’alguns vianants. Record amb molta claredat la cara d’astorament –en el sentit meravellós- de Jordi Cuixart, raó per la qual no em ve de nou que recordi aquest moment singular.

I la cançó, donada la situació de Jordi, cobra un valor inesperat i indesitjable:

Com voleu, germans, que canti,
si el cor meu va atribolat?
Si no som es que solia,
en tenc fonament sobrat.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *