marginàlies

Per als que crèiem que sense violència, a l’Estat espanyol, es podia parlar i tractar de tot, la permanència a la presó d’Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez ens escup a la cara que no és així. Ja fa estona molta que tant les clavegueres com els palaus estatals s’esforcen per presentar l’independentisme principatí com una força violenta. En cap de les mobilitzacions multitudinàries dels darrers set o vull anys no hi ha hagut un sol acte violent, però és igual: per als partidaris de l’unionisme sever i els mesetaris irredempts i quelcom més que agressius, en el fons, eren actes que “violentaven” quelcom, bé la legislació o bé la convivència. De fet, se l’acusa d’enfrontar, de dividir la societat i de trencar la pau social. Contràriament, a cada manifestació gran d’aquest unionisme mesetari i bregós de les celebrades a Barcelona, sí qui hi ha hagut actes de violència executats per grups feixistes, però no és igual, per als convocants: es tractava d’actes aïllats que, diuen, no representen els manifestants. I si s’han donat, reblen, és pel grau de conflictivitat que ha generat el “procés” i els “processisme”. Això, per no parlar de com tracten l’independentisme i els seus líders les cadenes de televisió, diaris i ràdios únicament unionistes.

La jutgessa Lamela ja parlava d’actes tumultuosos i violents durant la concentració del passat 20 de setembre davant de la conselleria d’Economia, i per això decretà la presó incondicional als Jordis. Ara, el jutge Pablo Llarena Conde, manté en presó Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i també Joaquim Forn i Oriol Junqueras perquè considera que si els deixa en llibertat podria donar-se una “explosió de violència”, poca broma!. Tothom sap que tots els quatre són deixebles del pacifisme, però és igual: del que es tracta és de presentar la independència i l’independentisme com una mostra de tumult violent. I per això les clavegueres i els palaus de l’Estat se’n riuen dels nou-cents ferits dia 1 d’octubre, i condecoren els policies que estomacaren de valent, i prohibeixen dir “consellers empresonats” o “llista del president” o “el president Puigdemont”. I per això prohibeixen de lluir el color i el llaç groc.

Desenganyem-nos, en absència de violència a l’Estat espanyol no es pot parlar de tot perquè just pel fet de parlar per superar la sacrosanta unitat es violenta tot. Clar que seguirem parlant del que ens plagui i de contribuir a la mobilització pacífica sempre que calgui; clar que ningú no renunciarà a fer-ho per molt que se’ns amenaci, se’ns censuri o se’ns reprimeixi, però tinguem en compte que passarem per sediciosos, revoltosos i explosius de violència. Bo és sabreu.

Traiem de casa tots els grocs i que ho omplin tot.