LA MAR A CASA, DE MIRALL

A recer del teu cos no em taca
la sang de la nit ni m’esveren
les hores armades del dia.
Prop teu la vida esdevé riu
esponerós i navegable,
i el silenci admet les paraules.
Al teu costat la casa perd
les parets perquè senyoregi
la llum i el mar s’hi emmiralli.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *