Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

31 d'octubre de 2013
0 comentaris

Octubre 2013, excepcionalment càlid i sec

L’Octubre que ha finit ens ha sorprès per la seua aridesa extrema, que no esperàvem ni de bon tros. No debades ha estat el mes d’Octubre més càlid en dècades i per trobar una pluja tan escassa ens hem de traslladar fins a 15 anys enrere, el 1998 concretament.

De calidesa certament n’esperava, perquè la temperatura mitjana del darrers Octubres ha anat pujant. Però aquest 2013 ha estat excepcionalment alta, 3º C per sobre del que es considera normal. De ben segur que s’hauran “batut rècords”. Jo només puc parlar dels darrers cinc anys en què tinc dades fiables, però estic convençut que se’n sentirà parlar de molts anys enrere més.

Pel que jo conec –no en sóc cap expert-, aquest escalfament d’Octubre no se sap ben bé si és conseqüència de l’actual canvi climàtic antropogènic o d’algun cicle climàtic encara desconegut; però el fet és que en els darrers anys el primer mes complet de la Tardor s’està comportant més aviat com un de final d’Estiu, on quasi tots els dies i a hores de migdia encara podem portar roba prima i sense mànegues. Cal esperar-se als darrers dies del mes perquè, amb l’augment de les hores nocturnes i consegüent disminució de les diürnes, es refrede l’ambient i faça bona la dita: “Quan Octubre es fa fosc, busca la vora del foc”.

 

Fent una mica de memòria i tot sabent que els records no tenen la fiabilitat que normalment els atorguem, recorde de quan era jove que, en passar de la segona setmana d’Octubre, havia de posar-me roba de mànega llarga i, alguns anys i a partir de la vesprada, fins i tot roba d’abric. També recorde – i d’això no fa tants anys- els dos primers mesos de la Tardor amb temperatures més suaus que no ho són pas ara, on pràcticament passem d’Estiu a Hivern sense quasi temps primaveral.

I què em digueu de la pluja? Octubre és el mes, de mitjana –ai, les mitjanes!- més plujós de l’any a les nostres contrades; però aquest any ha resultat tan sec com ho són els mesos d’Estiu. Tan sols he recollit uns 7 litres/ m2, deixant l’any amb un dèficit de més de 100 litres/ m2. Així que en aquest mes que tot just ens ha deixat no s’ha acomplit aquell refrany que diu que “de l’aigua d’Octubre i del sol de Maig, naix el blat” ni d’altres de semblants. Altra vegada he patit pels vegetals del bosc, perquè ja portem dos mesos així, sense caure pràcticament ni gota i, encara que sé que hi estan acostumats a aquest clima mediterrani, de vegades tan extremadament càlid i eixut, tot té un mig i una vora.

Com ha estat possible això? Tenim, per una banda, que no se’ns han acostat massa pertorbacions i aquelles que ho han fet han estat poc actives, han passat amb vents secs de Ponent i/ o no ens han agafat de ple (desviades pel Nord o –menys- pel Sud); per altra banda, tampoc no se’ns han acostat bosses d’aire fred en altura (aquelles que s’acostumen a desprendre del “corrent en jet” polar per aquestes dates), les quals ens donen situacions de “gota freda” quan es combinen amb els vents humits i càlids de Llevant, que venen de la nostra mar encara prou calenta. Tot em fa pensar que l’habitual baixada de latitud de l’anomenat “front polar de borrasques”, que es produeix a la Tardor, s’ha retardat aquest any. Ja ens ho confirmaran els experts.

Pel que fa al vent, on la influència de la manca de pertorbacions ha sigut clau, la bonança ha estat el tret dominant en un mes de mitjana el més calmat de l’any. Quan a la direcció majoritària, aquesta ha estat de l’Est, també típicament estiuenca. Tanmateix, vull destacar ací els tres episodis de Ponent, perquè ens han portat en tots tres casos temperatures màximes per sobre dels 30º C, que han estat notícia destacada als mitjans de difusió del nostre país.

Si seguiu llegint, trobareu un resum de tot plegat, amb dades mitjanes, extremes i/ o acumulades, classificades per meteors:

 

áA) TEMPERATURA:

Þ      Mitjana mensual: 20,9º C, exactament 3,0º C superior a la considerada normal per a un mes d’Octubre al lloc on visc: la Conarda de Bétera (Camp de Túria). Aquesta diferència és molt significativa i ens permet qualificar-lo sense cap mena de dubte de FORÇA CÀLID.

Þ      Valors extrems: La màxima fou de 34,1º C i s’assolí a les 15 hores UTC (temps coordinat universal, que correspon a l’hora solar) del dia 16, durant un episodi de 2 dies de vent de Ponent. Pel que fa a la mínima, aquesta ha estat de 10,2º C i s’ha assolit a les 6 hores UTC d’avui, darrer dia del mes, després de l’episodi de vents atramuntanats amb què s’ha acomiadat aquest atípic mes d’Octubre de 2013. A més, vam tenir 4 dies amb màximes superiors als 30º C, amb vents aponentats, i els primers 4 dies del mes mínimes inequívocament estiuenques, amb valors entre 20 i 23º C.

 

ØB) PLUJA:

Þ      Total recollida: 7,4mm (ó litres/ m2); el que suposa 66,6 litres/ m2 menys de l’esperat per al lloc on visc durant un mes d’Octubre i deixa l’any amb un dèficit de 104,4 litres/ m2. Com he dit de bon començament, per trobar un Octubre tan sec al meu observatori, hem de remuntar-nos fins a 15 anys enrere.

Þ      Valor màxim diari observat: Aquest mes he enregistrat 6 dies amb pluja, dels quals 4 amb valors gairebé inapreciables i 2 una mica superiors, concretament 3,8 mm el dia 4 i 3 mm el dia 29, ambdós darrere d’episodis de ponent; fent bona la dita (una mica devaluada en aquest cas): “el Ponent la mou i el Llevant la plou”.

 

wC) VENT:

Þ      Mitjana mensual de velocitat = 3,1 km/ h. Valor 0,5 Km/ h inferior a la mitjana de 5 anys en què vinc recollint dades; variació que no considere gaire significativa, en no ultrapassar el mig km/ h, la qual cosa m’ha permès qualificar aquest mes com a NORMAL quant a força del vent; tot tenint en compte que, com ja he dit abans, Octubre, al meu observatori, està sent el més de l’any mes calmat eòlicament.

Þ      Ratxa màxima enregistrada: 40,2 km/ h, valor coincident amb el mes anterior i assolit despús-ahir, dia 29, a les 21 hores UTC, durant una tramuntanada que començà 3 hores abans.

Þ      Direcció predominant: ENE, entre LLEVANT i GREGAL. Això vol dir que, malgrat les ponentades, la component de Llevant ha estat majoritària, tot i què fluixa d’intensitat i sense portar-nos pluja destacable, com haguera estat el més normal i convenient, sempre que no ho faça amb la molt probable violència tardorenca. Ens queda l’esperança de Novembre. A la mediterrània tot és possible!

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.