Observar, llegir, escriure
Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.
Obrim la gàbia de les paraules: el llenguatge encotillat de la identitat sexual i de gènere (i II).
A l’apunt anterior compartia unes cites d’en Luis Alegre, agafades del seu darrer llibre “Elogio de la homosexualidad” (Arpa Editores, 2017), on l’autor ens feia veure com “les paraules, en lloc de limitar-se a descriure la nostra vida, el que fan en realitat és prescriure-nos-la”; de manera que “sovint són les determinacions que corresponen a la paraula les que s’acaben imposant i donant forma al nostre propi esdevenir.”
Aquest d’ara és una continuació del seu lúcid raonament, on tracta d’explicar-nos com la societat aconsegueix imposar, sense adonar-nos-en, una determinada visió de les paraules, blindada pels que anomena “guardians de les essències” i com això mena a conseqüències negatives, tant a nivell individual com social. Finalment hi esbossa com la diversitat sexual normalitzada esdevé una eina fonamental per a aprendre a obrir, transformar i, si cal, rebutjar les paraules “engabiades” o les seues determinacions imposades (a més de fer-nos evidents els mecanismes mentals que hi operen i afinar el nostre esperit crític) i així millorar la nostra vida i la de tot el gènere humà. Si llegiu el llibre sencer, que des d’ací us recomane, podreu copsar millor les conclusions de tot plegat. Com a tast, ací us deixe el que resta de la tria que vaig encetar a l’apunt anterior (en versió catalana i tot mantenint els títols originals dels paràgrafs):
IDENTITATS GREGÀRIES
“Com aconsegueixen imposar-se aquestes petites cel·les amb una eficàcia tan fabulosa? Amenaçant amb la pitjor de les penes: quedar-se sense concepte, ser el ‘raret’, l’’ornitorinc’ que ve a aixafar l’ordre natural de les coses, ser el desviat, restar fora, no ser capaç de respondre […] a la més bàsica de les preguntes: ’I tu qui ets?’”
“La major part dels adolescents […], tret d’algunes excepcions heroiques, tendeixen a estar obsessionats per coincidir amb les normes fonamentals de funcionament del grup. Aquesta submissió al comportament gregari és generalment més intensa en els barons heterosexuals que no en les dones.”
“Una part important d’aquest sotmetiment submís a la norma s’aconsegueix mostrant públicament un fort compromís amb l’exclusió o la discriminació del diferent. En efecte, l’hostilitat front a qualsevol desviació acostuma a ser la forma més eficaç de mostrar davant el grup la submissió a la norma. I l’homosexualitat ha sigut i continua sent objectiu prioritari.”
“Un dels principals reptes del nostre temps, potser el principal, és aconseguir definitivament que, fins i tot en els pitjors escenaris de pressió gregària i submissió a la norma, la vergonya canvie de bàndol.”
REPUTACIÓ I DIGNITAT
“Davant d’un home o una dona realment lliures és impossible no sentir admiració i respecte. Quan un adolescent, en un ambient hostil, assumeix amb valor la seua pròpia sexualitat, dóna una mostra de llibertat que, tot i secretament, no pot deixar de ser admirada i d’alguna manera envejada per tothom. […] Aquesta capacitat de decidir un mateix és secretament cobejada, també (i potser sobretot) pels més eficaçment sotmesos als patrons convencionals (en els quals és fàcil sentir-se atrapat sense marge per a moure’s). Fins i tot l’esclau més obedient a totes les normes i convencions socials és capaç de distingir secretament entre reputació i dignitat, és a dir, entre l’obligació de coincidir amb una regla externa i la possibilitat de donar-se un mateix, lliurement, la regla de la seua pròpia vida o, el que és el mateix, entre l’imperatiu de coincidir amb el corrent principal i l’imperatiu de coincidir amb la llibertat.”
LES GABIETES SÓN HUMANES (MASSA HUMANES)
“Construir-nos a nosaltres mateixos escollint paquets complets o trossos de paquets és tan essencial per als humans com la capacitat mateixa de parlar. […] els humans sols podem saber què som o què desitgem explicant-ho mitjançant paraules. I emprar paraules implica sempre acceptar un determinada forma d’haver aplegat en un mateix arxiu determinades semblances que, de bell antuvi, no haurien d’anar necessàriament juntes.”
EXCESSOS DE LA IDENTITAT HETEROSEXUAL (I): LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
“El baró heterosexual considera una part de la seus pròpia ‘essència’ la possessió i el domini d’una femella. Un ‘home de veritat’, dels d’abans, hi ha un munt de coses que no pot fer sense destruir la seua pròpia identitat (i, així, destruir-se en certa manera a si mateix)…”
“Això és el que explica que el 30 % dels barons que assassinen a les seues parelles es lleven també la vida a si mateixos, front a l’escàs 1 % de suïcidis per a la resta de delictes d’assassinat.”
NI EN UNA PRESÓ NI A CEL DESCOBERT
“Resulta impossible exagerar la importància de llevar-li pes als conceptes. I els homosexuals podem estar cofois de la nostra contribució en aquesta qüestió. És fonamental no prendre’s massa seriosament aquestes construccions i aquestes formes d’empaquetar a partir dels quals construïm la nostra pròpia identitat. La clau de la llibertat i la felicitat rau a no prendre-les ni tan de lleuger com per a quedar-nos a cel descobert ni tan seriosament com per a convertir-les en una presó. Si tractem d’estar-nos completament d’aquestes construccions, ens resultarà impossible saber ni tan sols qui som ni què volem. Però tampoc no podem prendre-les [com a cel·les immutables]. Aquest sa equilibri és, en realitat, el més característic de les identitats LGTB en general.”
“Cap de les modificacions als elements perifèrics és tan eficaç com alterar el cor mateix de les essències. L’homosexualitat per ella mateixa implica una revolució en el nucli més profund d’aquests conceptes que amb tanta freqüència funcionen com a gàbies. La cel·la ‘masculinitat’, més que sobre endolls, rudesa o pilositat, es construeix agafant com a centre de gravetat la possessió d’una dona i el domini sobre ella. Per la seua banda, en la casella ‘feminitat’, els plats, la tendresa o el maquillatge orbiten al voltant d’un nucli central que és l’entrega i obediència a un home. […] Els homosexuals tenim força menys tirada a convertir la nostra identitat en una presó. També nosaltres podem fer servir arxius complets, o fragments més o menys grans d’arxius prefabricats. Tanmateix, fins i tot quan ho fem, mantenim sempre una distància lúdica […] que ens permet viure-hi com a ciutadans en règim de llibertat […].”
“Amb això, els homosexuals hem fet més lliures a tothom. És provable que els heterosexuals mai no arriben a agrair-nos-ho […] Però és un fet. Hem fet més fins i mal·leables els barrots de la gàbia en la qual estaven.”
ELS GUARDIANS DE LES ESSÈNCIES
“Entre els sectors més reaccionaris, és freqüent ensopegar-se amb gent a la qual li preocupa més el que ocorra a les cel·les, que no pas a les persones i a les coses reals. El millor exemple d’això ens l’han donat els bisbes en els darrers anys amb la seua abrandada defensa de la ‘família’ tradicional front al matrimoni homosexual, que contrasta de forma cridanera amb el minso interès que demostren per la sort que corren moltes famílies concretes.”
SOBRE EL POSSIBLE ORIGEN NATURAL
“Els humans som subjectes lliures precisament en la mesura en què no ens limitem a moure’ns segons simples mecanismes imposats per la natura.”
“El fet és que resulta força difícil saber quant hi ha de natura i quant de construcció cultural en cada determinació. Això, però, és força menys important del que tendim a imaginar-nos-hi.”
“Una de les major conquestes de la humanitat és haver aconseguit desconnectar el plaer sexual de les exigències reproductives i naturals. Els humans en general volem sobretot ser feliços i, per a aconseguir-ho, poques coses hi ha de tan importants com tenir una vida sexual lliure i satisfactòria. Els límits al nostre gaudi sexual haurem de fixar-los en el dret d’altri a tenir també una sexualitat lliure, és a dir, en el consentiment, i poca cosa més. La clau de volta d’una sexualitat plena […] rau a donar curs a la fantasia i la creativitat. […] Intentar encotillar la nostra sexualitat a un patró que imposa la natura fóra tan absurd com no voler eixir de les cavernes i renunciar a la nostra llibertat i a la nostra humanitat.”
“Una vegada hem aconseguit independitzar el plaer sexual de les exigències reproductives, els homes o les dones que vulguen […] poden descobrir serenament plaers fins aleshores desconeguts; poc importa si l’origen de l’excitació fóra cultural o biològic.[…] Amb enormes resistències (que encara duren), la humanitat ha conquerit el dret a separar el plaer sexual de la reproducció biològica. I en aquesta conquesta, els homosexuals hem estat l’avantguarda.”
SEMBLA NATURA
“Les raons profundes d’aquesta hostilitat resulten d’allò més interessants. En general, no tenen tant a veure amb un rebuig concret als homosexuals, com amb una sospita difusa de que, d’alguna manera, la nostra simple existència impugna l’ordre de les essències del món i, en aquesta mesura, tot allò que ells mateixos són. La gent lliure i feliç, que no se sent a si mateixa qüestionada per l’existència d’altres formes distintes de cercar la felicitat, és generalment força més respectuosa i oberta. Però aquells qui, tot i que d’una manera vaga, se saben esclaus d’un concepte que no els fa completament feliços, acostumen a menysprear tot allò que els ho recorda. Més encara, tendeixen a sentir la malfiança i la rancúnia lògiques de qui se sent qüestionat. En definitiva, a ningú no li agrada que se li faça veure que una bona part de les seues misèries era evitable.”
SENSE ADONAR-NOS-EN
“En aquestes condicions, és perfectament possible nàixer, créixer, reproduir-se i morir sense notar pas que has dedicat la vida sencera […] a executar una cançó que no tu vas compondre, és a dir, a aplicar acuradament les regles d’allò que els teus avantpassats decidiren que és un home o una dona de veritat.”
“Certament, Freud descobreix que aquesta massa pulsional sense forma que som en nàixer […] va configurant a poc a poc el seu desig conforme va aprenent a parlar i inserir-se en una determinada xarxa de normes. […] El nen va formant a poc a poc la consciència, començant amb qui és (ell o ella) i, a partir d’aquí, què vol, què pot desitjar, què té prohibit… i tot això ho delimita amb paraules. De fet, no és possible fer-ho d’altra manera. Per a explicar, i fins i tot per a explicar-te tu mateix, què ets o què desitges, necessites emprar paraules.”
“I així, una vegada ens anomenem, sense adonar-nos-en, ens anem ‘cuinant’ a nosaltres mateixos ‘segons la recepta de l’àvia’ (i pensant que no hi ha una altra).”
LA LLIBERTAT DE CREACIÓ
“L’homosexualitat permet mirar les cel·les des de fora i, així, evitar que esdevinguen una presó. Aquesta distància racional és […] la que ens permet ser més lliures (i més feliços).”
[…]
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No entenc gaire -o potser sí- això que diu de les “imposicions de la natura” (en l’aspecte de comportament sexual).
Potser s’intenta que els “barons [homes] heterosexuals” tinguem de demanar perdó per ser heterosexuals. I fer-nos perdonar la vida… O que editar un llibre anomenat “Elogio de la heterosexualidad” sigui un acte subversiu i, com a tal, prohibit per les lleis (algunes d’aquestes ja en acció, o en procés legislatiu…).
Atentament