Observar, llegir, escriure

Aquest 2019 ens ha portat un desembre caracteritzat per la variabilitat de l’oratge: primera setmana plujosa, amb una DANA i vent de gregal, que concentrava quasi tota la precipitació mensual (“Si al desembre plou, bon any nou”; esperem que siga així); segona amb cap de setmana ventós de ponent; situació que es repetia tota la següent a partir de dimecres, per l’acostament de dues fortes depressions, i portava rècords de força del vent (“Pel desembre, tremola el vent i l’home més valent”); setmana de Nadal anormalment càlida, sobretot la primera part, amb circulació de llebeig (“Fins Nadal, capa no en cal”; en aquest cas fins uns dies més tard), que també portava rècords, en aquest cas de temperatura nadalenca; i comiat d’any fred i humit, pel potent anticicló situat al centre d’Europa (“Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment”; perquè les altes pressions acostumen a deixar les nits rases i aptes per a la inversió tèrmica i el fred intens, sobretot a les fondalades). Ha estat un desembre anormalment càlid, correcte pel que fa a la pluja i més ventós del normal al meu observatori.

Abans de passar a les dades concretes i amb motiu de la COP25 que es va desenvolupar a la capital de l’Estat del 2 al 13 del proppassat desembre –amb resultats força decebedors una vegada més i en van 25!–, volia fer referència ací a la declaració de l’Organització Meteorològica Mundial (WMO, per les seues sigles en anglès) sobre l’estat del clima mundial que es va presentar durant la cimera citada i que podeu trobar a https://public.wmo.int/es/media/comunicados-de-prensa/el-a%C3%B1o-2019-cierra-una-d%C3%A9cada-de-valores-excepcionales-de-calor-y. En aquest document provisional (el definitiu, amb les dades de tot l’any 2029, es publicarà a març del 2020) hom pot llegir que l’any 2019 tanca una dècada de valors excepcionals de calor i fenòmens meteorològics d’efectes devastadors a escala mundial; que en el període de gener a octubre d’aquest any 2019 la temperatura mitjana mundial ja se situava en 1,1 ± 0,1° C per sobre dels nivells preindustrials i les concentracions de diòxid de carboni a l’atmosfera van arribar a un nou màxim històric (que en 2018 se situava en 407,8 ppm). Hom hi constata que ens els darrers 25 anys la pujada del nivell del mar s’ha accelerat per la fusió de gel dels pols (en 2019 la superfície de gel a l’oceà Àrtic va batre rècords d’extensió mínima), que les onades de calor marines s’han generalitzat i que l’augment de l’acidesa de l’aigua del mar (un 26 % des de l’inici de l’era industrial, per dissolució de l’excés de CO2) s’està traduint en la degradació d’ecosistemes marins de vital importància. També ressalta l’augment de la freqüència de fenòmens meteorològics extrems i anòmals: onades de calor, sequeres, inundacions, ciclons tropicals devastadors, major irregularitat de les precipitacions…, i altres d’indirectes, com incendis forestals de gran abast, disminució del rendiment agrícola –i, doncs, de la seguretat alimentària dels països més vulnerables–, l’extensió de malalties tropicals, l’augment de les migracions o la destrucció d’ecosistemes terrestres i marins. No és pas res que no sapiguem els qui ja n’estem informats; però pense que paga la pena pegar-li un colp d’ull i fer-ne afermament i difusió una altra vegada.

……………………………………………………………………………………………………………………………..

Tornant de bell nou a la meteorologia d’aquest darrer mes del 2019 en el meu Camp de Túria, i per a concretar-la cronològicament una mica millor, tot seguit transcriuré el que hi he anat apuntant al meu diari meteorològic:

Setmana 48 (1 dia): Desembre començava amb l’eixutesa amb què deixàvem novembre, tot esperant el canvi anunciat per demà mateix, vista la massa d’aire fred que se situava damunt nostre. De fet, a darrera hora ja hi bufava gregal, un vent del tot absent durant el mes passat.

Setmana 49: Començava una setmana que s’anunciava plujosa (ja era hora!). Una gran bombolla d’aire fred en altura formant una DANA i la presència en superfície d’un potent anticicló cap al centre del continent i de centres de baixes pressions entre el sud-est peninsular i el nord d’Àfrica, que empentaven vent d’origen marítim cap a nosaltres, eren la fórmula que assegurava pluja, sobretot cap a indrets situats al sud valencià, però també més cap al nord, tot i que amb menor intensitat. La situació, amb una Baixa persistent enfront de les nostres costes que s’anava desgastant a poc a poc, durava des de dilluns, 2, fins a dijous, 5, amb els següents registres de pluja i ratxa màxima de vent: dilluns, 5 mm i 40 km/ h de l’ENE; dimarts, 10 mm i 40 km/ h de l’ENE; dimecres, 22 mm i 55 km /h del NE; dijous, 15 mm i 27 km/ h de l’ENE. Cap de setmana anticiclònic amb inversió tèrmica nocturna i rosada matinal, i augment de l’amplitud tèrmica: mínimes acostant-se als 5º C i màximes als 20º C.         

Setmana 50: A poc a poc augmentava la circulació de l’oest, amb núvols i clars, pas de fronts desgastats i màximes baixant, en passar-nos una massa freda en altura. Divendres, 13, es reforçava el vent de ponent d’origen atlàntic, que arribava a les costes mediterrànies sec i reescalfat i ens donava ratxes, a les zones menys apantallades del Camp de Túria, de fins a 80 km/ h (50 km/ h al meu observatori). Un oratge ben enutjós, que no ens deixava gaudir de l’aire lliure.

Setmana 51: La primera meitat ens visitava una llengua d’aire fred en altura i en superfície un centre de baixes pressions se situava dimarts, 17, al SE peninsular; tanmateix, com que la circulació de vents dominants no hi ajudava, amb presència de vent d’origen marítim més aviat fluix, la inestabilitat no va arribar a quallar en forma de pluja. A partir de dimecres, 18, tornava la situació fastijosa de la setmana anterior (“si no vols caldo, dues tasses”), amb reforçament del vent de ponent d’origen atlàntic, empentat per l’acostament d’una profunda depressió, anomenada Elsa, que enviava un seguit de fronts actius sobre nosaltres, amb poques conseqüències líquides, tan sols 2 mm, però força vent. El matí de divendres, 20, el ponent assolia ratxes de fins a 63 km/ h al meu observatori i fins a 88 km/ h en els de la meua comarca. Una nova i profunda depressió, anomenada “Fabien” agafava el relleu a l’anterior i ens portava un temporal de vent de ponent encara més fort, amb ratxes, dissabte, 21, de fins a 74 km/ h al meu observatori i fregant els 100 km/ h en altres indrets del Camp de Túria (semblava un vertader huracà). Diumenge, 22, minvava una mica i a primera hora s’assolien 56 km/ h. L’origen meridional del vent feia que les temperatures es mantingueren més altes del normal, amb una màxima de 23º C, dissabte.

Setmana 52 : Com ve sabem, després de la tempesta acostuma a venir el “bon oratge”, que associem amb el domini anticiclònic, vents fluixos, temperatures suaus de dia i més fresqueta de nit per la inversió tèrmica…; però en aquesta setmana venia amb temperatures primaverals, vista la massa d’aire càlid que teníem a les capes mitjanes i altes de la troposfera. Dimarts, 24, una entrada moderada de llebeig feia pujar el termòmetre fins als 24º C; situació que es repetia dijous, 26. Un Nadal poc habitual, sobretot per als qui ja tenim prou anys; de fet, ha estat el més càlid des que vinc recollint-ne dades (12 anys). A poc a poc el potent anticicló s’anava situant al centre del nostre subcontinent i, malgrat la massa d’aire relativament càlida a les capes altes, ens feia arribar aire més fred, amb origen a l’est d’Europa, i més humit, en creuar la nostra Mediterrània, normalitzant-se els termòmetres conforme ens acostàvem al canvi d’any. Dissabte, 28, assolíem la mínima mensual amb 3º C, que baixava dels 0º C als indrets més fondos de la comarca per efecte de la inversió tèrmica.

Setmana 53 (2 dies): Oratge d’hivern amb anticicló i circulació feble de llevant, és a dir, núvols d’estancament fins a migdia, certa caloreta a ple sol i fred humit a partir de la vesprada, que s’intensificava de nit, sobretot a les fondalades; temperatures una mica per davall dels 5º C de mínima i dels 15º C de màxima. Acomiadàvem el 2019 amb una certa normalitat sense excessos, vist que es mantenia l’aire càlid en altura. L’escalfament global, que ens està minvant i retardant el fred, faria adient un canvi del refrany que he triat per capçalera, per un altre com aquest: “Fins Cap d’Any, capa no en/ em cal”.

…………………………………………………………………………………………………………………………….

Quant al resum de les dades meteorològiques concretes d’aquest desembre, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, tenim el següent:

A) Els valors mitjans o acumulats més significatius:

– Temperatura mitjana = 12,8º C, 2,1º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de desembre.

– Pluja recollida = 54,4 mm, un 1 % superior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a desembre. El balanç pluviomètric anual ha tancat amb un dèficit del 21 % i, pel que fa a l’any hidrològic 2019-2020, que comença a comptar des de setembre, tot i que ha minvat una mica respecte del mes passat, seguim amb un dèficit del 17 %.

– Vent: Intensitat mitjana = 4,4 km/ h, 1,0 km/ h superior a la mitjana de 12 anys de dades recollides al meu observatori en desembre, que és el segon mes menys ventós de l’any, darrere d’octubre. Direcció dominant de l’Oest (WSW), la més habitual al meu observatori en desembre (WSW = 64 %, W = 18 %, ESE = 9 %, NE = 9 %).

B) El quadre resum de dades:

C) Les gràfiques de l’estació automàtica:

“Desembre finat, any acabat”. Per molts anys!