Observar, llegir, escriure

En un apunt anterior escollia uns fragments de la revista Mètode de la tardor del 2016 on Antonio Marquina ens deia que la ciència no ens farà viure millor, sinó que ens explicarà per què haurem de viure pitjor. En aquests d’ara, amb una ben fonamentada i honesta visió ètica, Jorge Riechmann ens demostra, entre d’altres, que som col·laboradors d’una “dictadura del present a càrrec del futur” de les generacions posteriors, que no venim a bord de l‘Enterprise’, sinó més aviat del ‘Titanic’, que la “cibersoledat”, la mercantilització, manipulació i control aliè de les nostres vides, que suposen la implantació massiva dels telèfons “intel·ligents” (l’Estat espanyol és el segon en nombre d’’smartphones’ per càpita del món), anticipa el parany que ens espera si no hi posem remei aviat. Heus ací una breu fitxa del llibre que us comente:

Gènere literari: ASSAIG. Títol: “¿DERROTÓ EL SMARTPHONE AL MOVIMIENTO ECOLOGISTA? PARA UNA CRÍTICA DEL MESIANISMO TECNOLÓGICO”. Autor: JORGE RIECHMANN, professor titular de Filosofia Moral a la Universitat Autònoma de Madrid. És matemàtic, filòsof, doctor en ciències polítiques, traductor literari, poeta i assagista. Dos extensos trams de la seua poesia estan reunits a “Futuralgia” (poesia 1979-2000, Calambur, 2011) i “Entreser” (poesia 1993-2007, Monte Ávila, 2013). Altres poemaris recents són “El común de los mortales” (Tusquets, 2011) i “Poemas lisiados” (La Oveja Roja, 2011). És autor de diverses desenes d’assajos sobre qüestions d’ecologia política i pensament ecològic, entre els quals, “La habitación de Pascal”, “El socialismo puede llegar solo en bicicleta”, “¡Peligro! Hombres trabajando” o, el més recent, “Autoconstrucción. La transformación cultural que necesitamos”. Editorial: LOS LIBROS DE LA CATARATA. Col·lecció: ‘Mayor’, nº 600. Edició: Octubre del 2016. Pàgines: 256. Argument: El messianisme tecnològic és la modalitat predominant que adopta avui la ideologia del progrés, sostinguda en la il·lusió que la tecnociència ens permetrà refer el món a la nostra imatge i semblança. Les forces d’aquesta tecnolatria somien avui amb la velocitat d’escapament: cada vegada més lluny i cada vegada més ràpid per escapar dels límits biofísics i de la condició humana, banalitzant els processos de destrucció en curs. Aquest assaig sosté que hem de resistir davant d’aquestes il·lusions nihilistes i sotmetre a crítica la nostra pròpia raó utòpica, reconstruint i construint, per a fer-ho, una racionalitat ecològica. I ecologisme vol dir, essencialment, assumpció dels límits.

Abans de passar a l’anunciada selecció de frases –en versió catalana–, aquesta és la meua valoració de l’obra:

Amb aquesta obra rica i hipertextual, en el sentit que ens remet a un munt de reflexions d’experts d’arreu del món, en Jorge Riechmann, professor de filosofia moral , ens argumenta la necessitat de canviar el nostre projecte de societat arran dels previsibles i propers esgotament de l’energia d’origen fòssil i alteració irreversible de l’ecosistema terrestre, a què la bogeria capitalista neoliberal ens està acostant de forma accelerada. I ho fa posant l’accent en allò més important que, al seu entendre, barra el pas a la presa de consciència social d’aquesta enorme prova civilitzatòria, que unes poques dècades a venir posarà en perill la nostra supervivència personal i la de tot el gènere humà: la confiança cega en que la tecnologia ho solucionarà tot; allò que hom anomena tecnolatria, una ideologia que sosté que qualsevol problema o limitació que s’esdevinga en un futur es resoldrà gràcies a la tecnologia. Això, que no té cap fonament científic, ens dóna un optimisme sense base real i una confiança fervent en el sistema econòmic i polític actual; un “meninfotisme” que deixa via lliure cap a l’abisme, al qual ens portarà el domini abassegador de la tecnociència al servei del capitalisme més depredador. Un assaig que ha despertat el meu màxim interès i que considere de lectura imprescindible. Pense que aquesta frase de l’autor (que encapçalarà la tria que he fet) ho resumeix prou bé: “En el món d’escassetat malthusiana que serà el nostre del segle XXI, no plantejar com a prioritàries les qüestions eticopolítiques, o desactivar-les per una infundada confiança en la tècnica, ens dirigeix cap a paratges paorosos. La fugida ‘high-tech’ en substitució dels canvis socials necessaris no forma part de la solució, sinó del problema”.

DE L’ABUNDÀNCIA A L’ESCASSESA

<< Però la situació ha de canviar radicalment en el “món ple” o saturat (en termes d’espai ambiental) on ens trobem (l’expansió socioeconòmica, mesurada mitjançant l’empremta ecològica conjunta de la humanitat, va superar la biocapacitat del planeta cap al 1980). […] El problema de fons amb la productivitat és que els guanys en un àmbit solen anar de comú acord amb les pèrdues en un altre […] i els éssers humans acostumem a ser proclius a amagar-nos-ho tenaçment a nosaltres mateixos.

<< El fatalisme de la placa de Petri […] El nostre comportament col·lectiu seria idèntic al d’una colònia de bacteris en una placa de Petri, que es multipliquen cegament fins a consumir tots els recursos disponibles per a després morir.

<< Les societats agràries preindustrials destinaven fins a un 80 % de la seua força de treball a la producció d’aliments: no podem assegurar que un escenari de descens energètic vaja a resultar en una relació molt diferent, sobretot si manca una gestió economicosocial prudent i anticipatòria dels greus conflictes que vindran.

DEL CAPITALISME A L’ECOSOCIALISME DESCALÇ

<< El capitalisme és una fantasia autodestructiva. Això no seria tan greu si no destruís, al mateix temps, la natura, la societat i la substància antropològica de l’ésser humà. […] Aquest és l’imperatiu del capitalisme: mor de tal manera que el mecanisme abstracte que et mata puga créixer encara una mica més.

<< Allò tècnicament factible […] no és viable socialment ni políticament. […] Les alternatives són SOCIALISME O BARBÀRIE, REVOLUCIÓ O COL·LAPSE. […] L’ecosocialisme descalç que podem defensar per al Segle de la Gran Prova ens indica que mobilitat sostenible és, en primer lloc, menys mobilitat. […] Ens segueix convocant el projecte –pel qual hom ha combatut al llarg dels segles— d’avançar cap a una veritable comunitat humana. Una humanitat alliberada, igualitària i fraterna, on ens ajudem els uns als altres a suportar la finitud i vulnerabilitat de la nostra condició, acompanyant-nos.

DE “MENTIDES VITALS” I NIHILISME

<< Però sota quines condicions una “mentida vital” es converteix en mentida mortal? […] La cultura dominant s’ha situat –i ens ha situat a totes i a tots– fora de la realitat. Només cal reflexionar una estona sobre el clima i l’energia per adonar-nos-en […]

<< Però la tecnociència només pot alliberar l’ésser humà de les incerteses i angoixes de la seua condició al preu d’eliminar aquesta mateixa condició humana (i això precisament ho intenta materialitzar el programa transhumanista). […] Quan pretén abolir la imperfecció humana, el projecte de la tecnociència és nihilista […], capaç de posar en risc les perspectives de vida humana sobre la Terra per obtenir coneixement i dominació: nihilisme dels agents econòmics que operen en els mercats capitalistes, capaços d’arriscar la devastació de la biosfera per seguir obtenint beneficis crematístics […]

CONTRA EL NIHILISME

<< No tenim una llar còsmica; però tenim una llar terrestre, i podem anomenar-la Mare Terra sense per això abdicar de la (reconstruïda) raó il·lustrada. / No ens recolzem en fonaments absoluts; però això no vol dir que visquem desproveïts de tot fonament./ No hi ha sanció divina per a la nostra existència; però això no vol dir que la nostra existència no tinga pas sentit./ No som criatures de l’eternitat; però això no lleva valor a les nostres trajectòries en el temps./ No tenim valors garantits metafísicament; però hi ha la convivència humana, la bellesa, l’erotisme, la creació, els plaers de [l’aprenentatge i] la quotidianitat, el acompanyar-nos davant la malaltia i la mort. Hi ha els històrics i relatius valors d’Eros.

UNA FIXACIÓ DE PRIORITATS DESASTROSA

<< Ens hem anat allunyant cada vegada més de la possibilitat d’un desenvolupament tecnològic responsable, a mesura que es desplegava el programa neoliberal desregulador i es desequilibraven les correlacions de forces a favor de les grans empreses privades (moltes de les quals transformades en grans empreses, que no són sinó gegantines burocràcies privades) i en perjudici dels poders públics democràtics.

<< Però, per què dimonis donarem per fet que la felicitat humana té a veure amb l’adquisició de noves capacitats –en comptes de, per exemple, autoconstruir-nos com a éssers virtuosos que ajusten els seus desitjos a les seues possibilitats–?

<< En una biosfera finita on viuen éssers vius vulnerables (inclòs el menesterós ‘anthropos’), el que hom ha vingut desplegant contra cada vegada menor resistència és una set de benefici i una voluntat de dominació infinites […]

UN FUTUR DISTÒPIC

<< Tot indica que els horrors del segle XXI faran petit allò que la humanitat va conèixer en el passat. […] Vivim en un món intensament distòpic, però sembla que la immensa majoria de nosaltres no arriba a imaginar la distòpia extrema, potenciada fora mida, del món cap al qual anem. […] Tot indica que el parany que el capitalisme va parar a la humanitat ha acabat de tancar-se sobre els nostres caps. El segle XXI es sumirà en inaudites formes, en desconegudes intensitats de destrucció socioecològica. No hi ha precedents històrics per a gairebé res del que ocorrerà en el nostre Segle de la Gran Prova.

EL PARANY DIGITAL

<< Somriu, estàs sent rastrejat… L’única cosa que ens interessa saber és quants diners podrem guanyar amb tu. […] Les eines de l’era digital engendren una cultura de distracció i dependència, una subordinació irreflexiva que acaba per restringir els horitzons de la gent en lloc de eixamplar-los. […] Internet caurà […] Es passarà de l’era d’Internet a la de la ràdio, en el millor dels escenaris tecnològics possibles. […] Els problemes sociopolítics es redefineixen com a qüestions personals per condemnar a la impotència els individus aïllats. […] El telèfon intel·ligent […] contribueix a conformar una subjectivitat capitalista, estenent la mercantilització als plecs més íntims de la vida quotidiana. Sota una seductora, gairebé irresistible promesa de llibertat, prefigura els desastres cap als quals ens dirigim al Segle de la Gran Prova.

LA IRRESPONSABLE TECNOLATRIA

<< L’entrebanc més gran –i és imponent– perquè un discurs ecologista pogués guanyar majories és la generalitzada tecnolatria que fomenta la cultura dominant. […] La cultura dominant diu: la tecnologia ens convertirà en déus extraterrestres. En canvi, la realitat resta a prop d’això altre: preparem-nos per a una caiguda civilitzatòria que implicarà, entre d’altres coses, una reducció en l’ús d’energia i materials en més de nou desenes parts, i una multiplicació per deu de la població que avui, en els països “desenvolupats”, treballa al sector primari. Ningú espera, vol ni gairebé pot concebre aquesta “regressió” / regressió.

TANMATEIX, REFLEXIONA I ACTUA

<< Enmig de l’ensorrament, i de la violència fora mida que aparellarà, l’executiu bancari mirarà el seu inert ‘smartphone’ d’última generació i lamentarà amargament no haver après a plantar patates. […] Però pot no ser massa tard per evitar un desastre complet, sempre que prenguem les decisions adequades i usem les eines de la ciència per entendre el que el futur pot oferir-nos. […] Podrem trenar la mena d’equilibri que necessitem entre tècnica i saviesa o entre coneixement, treball i amor? >>

Moltes gràcies, Jorge, i bona lectura a tothom!