Dones que fan feina a casa, dones que fan feina a la fàbrica o al camp, dones que pugen infants, dones que tenen cura dels pares, dones que cuiden malalts, dones que ensenyen a viure, a estimar i a respectar, dones que ho fan tot alhora i no en fan escarafalls. Dones que les volem de ferro quan també són de fang. Dones que són menyspreades per homes cuirassats.
Pertot són dominades per homes; pertot són amagades, subordinades, explotades per homes de casa, per homes que manen, per clergues que manen, per homes de fang, amb ferro i lleis cuirassats. Arreu són vençudes i convençudes per homes públics, per homes privats, per homes interessats. Arreu són induïdes, persuadides a transmetre vicis majors: la raó de la força, la llei del més fort, l’antagonisme, la violència, la mort.
Per què no eixiu del vostre cau? Per què no vesseu les vostres dolces paraules arreu? Per què no dominen les vostres besades? Per què no la raó de la conversa entre iguals i l’amor? Per què no la cura dels éssers, del món? Sou incomparablement millor per a la vida, sou imprescindibles per mantenir l’equilibri i l’empenta, que ens sosté i ens mou.
No feu cas dels cants de sirena. No feu cas de xerraires ni de prestidigitadors. Us esperem qui estimem la vida, qui no canviem l’opulència pel somrís. Pugeu per la benaurança de tots, homes i dones, sense classes ni excepcions. Volem que ens amaren els vostres valors: comunicació, comprensió, diàleg, acord, tendresa, cura, cooperació. Volem acabar amb el masclisme, amb el seu jou.
(Aquesta reflexió, menada per un desig de canvi personal i social, li la dedique a ma mare, dona de ferro, estimadora irreductible de la nostra llengua i cultura, treballadora i curadora incansable, a casa i al camp; però encara induïda pel masclisme imperant.)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
l’escrit em va agradar molt, avui, l’he compartit al facebook, gràcies