tempus fugit

de tot i de res

9 de juny de 2016
3 comentaris

tria i remena, remena, nena

Una obra de Pop-Art i la d’estil clàssic comparteixen espai al terra del mercat de vell juntament amb un suposat envàs dosificador de sucre dins d’una capsa i un canti de ceràmica popular.
Aquest és el conjunt més destacat d’un tot perquè cadascú faci la tria pertinent.
Narcisisme Pop-Art, fervor religiós, contenidor d’ensucrar l’existència o, atuell per beure a galet i poder pair-lo tot.
PD. Ahir el no a uns pressupostos bons o dolents, deixà en un replà el full de ruta. Canvi de rumb? D’Andreu Barnils, ens dóna a conèixer allò que ja se sap del fet que “els homes manen massa”, per la qual cosa podem deduir que les dones, encara en moltes circumstàncies, són les encarregades de tenir l’escala neta i els replans lluents, feina honorable de fer però malaguanyada quan uns brètols, deixant anar testosterona sense recollir-la, embruten escala, replà i dignitat pròpia.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Ja em perdonarà l’Andreu Barnils, però davant d’algunes accions i expressions que han emprés alguns exemplars femenins (l’Anna Gabriel o l’Eulàlia Reguant, entre altres), preferiría que manessin els nens i els borratxos… (en versió antipatriarcal: “les nenes i les borratxes”).
    Aquests col·lectius, de ben segur, no tenen tanta mala baba per anomenar a la mentida i a la traidorïa de “mutació”.

    Atentament

    1. Sort que el molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont no pensa com vostè ni tampoc el vicepresident Oriol Junqueras ni la consellera de presidència, Neus Munté ni el responsable del departament d’afers i relacions institucionals i exteriors i transparència Raül Romeva, amb la qual cosa sembla que està garantida no només la Democràcia, en majúscula, sinó també el desig sincer d’una Catalunya independent i republicana de qui es fa dir independentista o sobiranista i, em sap greu per si vostè n’és un, ja que el seu pensament esborrona allò que podria ser, diguem-ne, la bona convivència dins del nou estat independent.

    2. Respondre a la fal·làcia que una persona pel sol fet d’haver nascut mascle té una discapacitat social respecte a les persones que han nascut femelles, és atemptar a la bona convivència?
      Qui és el que, aquí, pateix coixesa de manca de respecte vers l’altre?: Qui respon o qui escampa la mentida?

      Sóc totalment conscient que no tothom ha de tenir les mateixes creences, els mateixos gustos i les mateixes opinions que les d’un mateix. I també entenc el dret a la incoherència. El que no comprenc és que alguns (sota una suposada superioritat moral) facin tapar la boca als qui despullem la misèria argumental (i no podrà negar que excusar-se darrere una “mutació” d’un acord per no complir-lo és una acció molt semblant a la mentida, la covardia, la traïdoria o la irresponsabilitat).

      I té tota la raó: N’hi han alguns que per seure’s a segons quines butaques s’empassen gripaus i el que faci falta. És la condició [pecaminosa] humana (tant de mascles com de femelles).

      Atentament

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.