tempus fugit

de tot i de res

30 d'agost de 2016
0 comentaris

sa mestressa, ses amigues, sa tertúlia

Assegudes damunt còmodes cadires tisora de braços amb el seient i respatller de loneta, la tertúlia a la fresca d’una calorosa tarda d’estiu, no només atrau la salutació i comentaris d’amistats que passegen sinó que també s’hi apunta, només faltaria!,  el moix domèstic espatarrat a terra convertint-se en l’oïdor preferencial de totes les paraules que, veus gens estranyes,  fan fluir gairebé un metre més amunt.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.