Alguns creuers són tan obscenament majestuosos i altres tan obscenament luxosos que poden aconseguir els uns ,empetitir l’amplària i la llargada del natural port maonès i els altres, despertar el rebuig per la sospita de com deuen guanyar-se la vida els passatgers. (1) «Seabourn Ovation» de 210 metres d’eslora «Emerald Sakara” 23.500 euros per la
Com que gairebé totes les demandes i precs que els creients fan a les deïtats dins dels seus temples de culte acostumen a finalitzar amb el desig de conservar al màxim la salut, qui s’atrevirà a dubtar que els espavilats laics, agnòstics, ateus…, per allò de la “mens sana incorpore sano” no han caigut també
Després de fer-vos famoses per l’obra teatral de Txékhov descabellant les esperances frustrades dels personatges o, de fer-vos didàcticament famoses pel relat literari de Richard Bach o, amorosament tendres per la cançó de la Marina Rossell, renoi!, quina mala jugada us va fer la feixista AP (Alianza Popular) aquella dels “opusdeistes” franquistes Fraga Iribarne, López
Donat el cas de creure’ns haver obtingut èxit, bo és tenir un llorer que regar ni que sigui per, de manera activa, mantenir desperta la ficció del sobrevingut ego.
Gràcies a la gairebé sempre presència de saó en algun indret del filet -presumpte sòcol- d’humitat negre visible en patis d’interior, la presència d’eixerits vegetals com el de la imatge ens ajuden a entendre el rebel natural desig de supervivència.
Si com diuen, tota persona duu o durà la seva creu, esperem que la nostra, almenys, sigui la més semblant a la de la lletra T, per allò d’estalviar martiri.
Com sempre, durant una curta o llarga estona els ruixats us desperten la curiositat d’esbrinar el misteri o la lògica de la pluja. Com sempre, un cop aturada la pluja fareu allò que feien els avantpassats i faran els descendents. Com sempre, moixes o moixos casolans sortireu a l’exterior de balcons, terrasses, patis o jardins
ORÍGENS:Davant la precarietat dels estudis adquirits i de l’oferta laboral, tan ximplet com pensar “si no ho faig jo, ho farà un altre” engruixen les files voluntàries dels Estats colonialistes i, arribat el cas i les ordres superiors, aquestes són tant o més criminals de guerra que les dels extremistes radicals dels pobles colonitzats als
Encara sort sembla que ja arriben, de tant en tant, els ruixats alleujadors de la sequera territorial de vegades visible per l’aridesa damunt dels camps, de vegades pel tall del subministrament d’aigua en fonts públiques alguna, fins i tot, amb extirpació d’aixeta inclosa.
Mentrestant “totes som totes” ja és també el clam solidari de la impotència davant les barbàries de la condició humana que vols fer arribar a les persones protagonistes víctimes dels atacs de Hamas a Israel i per les del setge d’Israel a Palestina. Mentrestant tancs i míssils destruint cases, barris, pobles, asseguren la presència i
Si en un temps estava controlada la difusió de catàstrofes naturals, conflictes bèl·lics, diàspores ètniques…, per periodistes, fotògrafs, contractats o autònoms, al servei de mitjans o agències oficials de comunicació, ara (de moment) per sort gràcies a l’aparició d’internautes arreu del globalitzat món saltant-se els controls comunicatius de l’”ordre mundial”, tenim la responsable anarquia dels
Autoritàriament o no, els operadors turístics donen per acabat el bròquil vacacional d’enguany, circumstància que si bé augmenta l’activitat econòmica de la menorquina illa, també de mica en mica de manera subtil o descarada, s’observa la degradació territorial causada per l’estiuenca pressió humana sigui damunt sòl urbà o rural o -la imatge és un exemple-
Sense estar pressent al borbònic regne d’Espanya, jutjat i condemnat. A dins la UE, tal vegada qüestionat judicialment però mai condemnat a res. Quina mena de dèria fa moure als enderiats pel “pujdemon a prisión, pujdemon al paredón”? Serà l’Espanya del lligat i ben lligat, que va deixar-nos el franquisme infiltrat en els partits i
Fas pinta de tenir tot un caràcter sociable i segur de tu mateix, i també d’adonar-te que si la sequera no perdona, el sòl de la tanca que trepitges, més rocós que terrós, fa que sovint només la verdor dels resistents cactus et recordin la vegetació salvatge, aquella que tant t’agrada menjar i assaborir, però
I així…, llegint i rellegint articles anàvem aprenent situacions i opinions de caràcter social. I així…, passaren mesos, anys, èpoques…, conservant revistes per allò d’emmagatzemar negre sobre blanc qüestions tal vegada enregistrades al cervell, però per si s’esqueia, poder-les rellegir. I així…, ara, per allò que tot està informatitzat dins d’una colossal mundial i col·lectiva