tempus fugit

Si en un temps estava controlada la difusió de catàstrofes naturals, conflictes bèl·lics, diàspores ètniques…, per periodistes, fotògrafs, contractats o autònoms, al servei de mitjans o agències oficials de comunicació, ara (de moment) per sort gràcies a l’aparició d’internautes arreu del globalitzat món saltant-se els controls comunicatius de l'”ordre mundial”, tenim la responsable anarquia dels particulars propietaris de telèfons mòbils donant-nos a conèixer imatges de qualsevol fet transcendental, la qual cosa implica però, la llibertat de treure’n o bé, personals conclusions o bé, un cop més, quedar-nos a la subjecció de no saber ni que fer ni que dir, davant la misèria d’ètica dels estralls.