tempus fugit

I així…, llegint i rellegint articles anàvem aprenent situacions i opinions de caràcter social.

I així…, passaren mesos, anys, èpoques…, conservant revistes per allò d’emmagatzemar negre sobre blanc qüestions tal vegada enregistrades al cervell, però per si s’esqueia, poder-les rellegir.

I així…, ara, per allò que tot està informatitzat dins d’una colossal mundial i col·lectiva xarxa, en passar més estones davant la freda pantalla de l’ordinador ratonejant damunt dels enllaços, que fullejant una càlida revista, tancant un cercle característic de tipus informatiu, la millor opció tal vegada ha estat la de fer donació del nombre d’exemplars resistents el pas dels anys, triant-la a l’atzar, a una parada dels encants del dominical Mercat de Sant Antoni de Barcelona.