La diària clientela, a més a més de la fogassa o barra de pa, sap que dins la botiga del forn sempre trobarà per satisfacció llaminera, crespells o pastissets i, per a dur a terme bons arrebossats de la carn, el peix, els croquets o mandonguilles dels àpats familiars, unes quantes transparents bossetes de farina
Les moreres del passeig amb prou feina resisteixen retenir el fullam ben format però, amb el temps, dessecat. A vegades, fins i tot es dona el cas que alguna fulla, entestada a no desaparèixer engolida per la reixa del clavegueram, manté alçada la clepsa insistint en la raó de ser, segons la interpretació de la
No té prou l’”uastre” en ser atractivament bell, un cop podat o talat, de mans expertes d’arader, restes d’ell lluiran, complaent-nos la visió, en forma de barrera de l’entrada de tanques del camp o de jardins.
Si les comparances fotogràfiques em donen la raó, ets un eixerit nostrat AGRÓ BLANC i, en el teu cas, en ser de grandària menuda diuen que guanyes en inquietud als altres germans agrons amb els quals campes per les zones humides cercant-vos la manutenció però, avui, t’he enxampat buscant-te la vida, en solitari, en un
Era l’aparició, en mig de la rural senda, d’una singular casa de pedra envoltada d’arbres en l’etapa d’hivernal brancatge. Era la imaginària semblança de la casa dels set nans de l’immortal conte de Blancaneu dels Germans Grimm, primera edició el 1812, traslladada segurament a l’Empordà a finals dels seixanta del segle XX. Eren els característics
El Diccionari català-valència-balear DCVB defineix Pala de forner: la que, posada al cap d’un mànec llarg, serveix per a enfornar i desenfornar els pans o per a treure les brases; la d’enfornar sol esser de fusta, i la de treure brases és de ferro. Pràcticament de punta a punta de la botiga, estotjades com cal
El retorn de Jordi Évole a La Sexta va confirmar-me el minso interès que en el seu dia notava en l’anterior espai que conduïa “Salvados”. Ara, en el programa del retorn “Lo de Évole”, incapaç de discernir el perquè anava refermant no visualitzar propers programes, agraeixo de tot cor la crítica televisiva que la Mònica
Prop del crepuscle vespertí, l’encesa de bombetes dels fanals seran llum en la foscor de la nit. A trenc d’alba, la llum artificial competirà amb la claror solar fins a la sortida definitiva de l’astre rei, aquest poderós monarca sideral (emulat per tants sobirans o potentats humans) capaç de ser benèvol i malèvol alhora.
Eixerits Sultan, Perla, Quico i Lucho, sou l’amorosa obligació de na Tere i na Paca, que us omplen el plat i segurament permetre’n d’ajeure-us damunt d’algun sofà compartint programació televisiva. Algú dia, coincidint en l’horari del matinal passeig, en creuar-nos, les cinc cues canines s’agiten d’allò més intensificant-se les ganes d’ensumar morrets i culs i,
Era l’observança dels tres caps coberts amb els corresponents cobrecaps identitaris. Era la digna senilitat deixada veure damunt de cada una de les tres esquenes. Era, segurament, el diari encontre amistós que donaria vida ajudant a viure-la. Ah!, i també era la presència llunyana del present i futur humà casualment captat al fons de la
Damunt dels bocinets de la farina pastada, rodolant enrere i endavant el vell corró, les expertes mans del forner aconseguiran la rodona làmina de la base del crespell col•locant, ben enmig, la boleta arrodonida de la melmelada que conté el modern envàs del tàper, a continuació una segona làmina amb el forat al mig del
Aquell jove tronc de tamarell plantat en grup al passeig del mirador del port, no resistí les ventades del nord, est i sud a causa d’un mal arrelament però, damunt de tot per la mancança d’un acurat manteniment municipal, amb la qual cosa, ha deixat buit l’escocell sota la reixa metàl•lica del sol urbà. Aquesta,
De nom científic Lilium candidum, el comú “lliri blanc”, un dels incitadors del popular refrany, estimada parella PESECISTA, dins la voràgine twittera del segle XXI, sovint i massa sovint a vosaltres, que tant us agrada dissimular malicies i dogmatismes, el Lilium candidum se us desprèn de les mans. De tot plegat, dóna fe la notícia
A causa del temporal Glòria: Déu n’hi do!, la que ha caigut, entre altres llocs, damunt dels Països Catalans. Déu n’hi do!, agosarades o no, les lamentables pèrdues de vides humanes. Déu n’hi do!, els estralls costaners marítims i els de les torrentades damunt territori, habitacles i camps de conreu. Sí, tanmateix, Déu n’hi do!,
Era, i de ben segur encara ho serà, el casal d’un lloc amb força variants d’estils arquitectònics. Era, en principi, un d’aquells atractius indrets suposadament deshabitats que convidaven a tafanejar de bon rotllo, Era la sobtada aparició d’un falaguer cridaner ca camuflat de pelatge color llenya alertant, tot d’una, la dona que, obrint el portal