Raspallades amb aigua i sabó, un cop assecades descansaran uns mesos, un altre calçat d’hivern –segurament de globalització estàndard- les substituiran. L’avarca s’ha fet tan famosa que ja la fabriquen per tot arreu del món i en alguns llocs fins i tot matusserament per allò d’abaratir els costos, però els que la valoren de debò
Tens al davant un diminut i solitari tronc d’arbre ramat en mig d’una plantació de blat, i mentre el mires saps que, dins del cervell, alguna associació hi veus, ah! sí,! “el vigilant en el camp de sègol” Què ens volia dir J.D.Salinger amb el títol? Qui vigilava, a qui, i què? La consciència pròpia
A ses illes balears, les parets de marès de les cases que tenen el bon gust de conservar-lo intacte sense necessitat d’estucar els blocs per uniformar la superfície, són un bon exponent de l’emblemàtica arquitectura urbana i rural tradicional en qualsevol lloc de l’arxipèlag, de tant en tant però, algun tub de desguàs de pas
Si pertanys a l’Europa del benestar que esforçats avantpassats han anat consolidant, potser tens l’oportunitat i ganes de navegar pel multicultural Mediterrani amb tota classe de luxe, seguretat i alhora suficients distraccions a bord mentre duri la travessa. Per això, el gran negoci navilier d’oci ja ho ha previst tot a fi i efecte de
Diuen, que el pitjor de Menorca és la tramuntana, i encara és sana!Finalment la tramuntanada ja ha arribat, s’endurà humitats i emprenyadores partícules suspeses en l’aire que envolten l’illa i ara, els singulars ullastres lliures de recer vençuts, durant la creixença , per la força del vent nord, mantindran amb més fermesa el seu brancam i
Tant se val sigui curta o llarga la caminada, carregar-se la motxilla a l’esquena s’ha fet imprescindible i sovint el que conté la dels altres, ens pot semblar tot un misteri tan enigmàtic com pot ser el d’esbrinar allò que veritablement necessitem per omplir la de la nostra travessa vital.
De Setmana Santa a Tots Sants (els jerarques de l’església també imposen la seva al calendari), el Talatí de Dalt, com altres recintes talaiòtics deixen de ser d’accés lliure i passen a ser de pagament; de fet però, les persones que habitem l’illa tot l’any i ens agrada de tant en tant anar a fer
Anticicló, mar de fons inexistent, inusual l’alta temperatura diürna i nocturna i…, d’aquí poc menys de dues setmanes, la castanyada!!. No hi ha dubte que tot això és l’encertat reflex de l’escalfament global que en menor mesura, de moment, també ens afecta i amb el que haurem d’aprendre a viure i conviure solidàriament amb els desplaçats
Atrapats en el “tot inclòs”, ara van i vénen duran la temporada baixa aprofitant ofertes encara més avantatjoses gràcies a pertànyer a la tercera edat. Turistes o no, dones i homes, s’asseuen als bancs mentre esperen l’autobús o fan una parada de descans en mig del relaxant tom pels voltants del poble i, de ben
Ícar volia fugir d’on estava pres, se’n va sortir i va morir lluny del seu presidi, el laberint de Creta…, segurament el plaer de volar li devia fer oblidar els consells del pare. L’Ícar del segle XX, vola per plaer i si de cas està empresonat, no se n’adona, no té temps, la fal·lera d’esbargir-se
La moixa, com tota gata domèstica, va tipa, dorm de dia perquè de nit passa l’estona vetllant i controlant el fet d’anar i venir de papallones, sargantanes o coleòpters nocturns i poca cosa més, però la punyetera, si durant el dia alguna baralla o juguesca d’ocells provoca una esverada piuladissa pel brancam del llimoner, pot
Doctrina Parot: Ara, el bipartidisme de l’estat que fa aigües per tots costats, ens atabalarà amb mil i un arguments intentant interpretar a la seva manera la sentència emesa ahir pel Tribunal Europeu dels Drets Humans, que clarament els deixa, com el protagonista del conte “el vestit nou de l’emperador” de J.C.Andersen, despullats!, i ens
Són l’ànima de les festes, de juny a setembre del ritual jaleo cap poble se n’escapa i a més a més, el bon tracte vers l’animal dia rere dia augmenta, és nota amb l’actitud dels genets i sobretot en l’aspecte saludable dels equins. Tot perfecte?, no, Ciutadella encara discrimina la dona, ella no pot formar
Un matí d’aquest calorós octubre una criatura, tibant braços i manetes en creu xala, emocionada, pel goig que li produeix saltironar damunt l’arena el suau anar i venir d’ones però, la mirada atenta de qui de prop segueix els seus moviments, tal vegada també fa visible l’altra realitat menys bucòlica, la de la situació de
Últimament dia si dia també, uns quants personatges gallardegen i no aturen de posar bastons, pals i si cal, troncs de baobab a les rodes de la vertadera democràcia (aquella que els fa nosa), per tal d’aturar el legítim procés engegat per aconseguir la independència. Seria malaltís caure en el parany de pensar que podem