tempus fugit

de tot i de res

19 d'octubre de 2013
Sense categoria
0 comentaris

crisàlide

Un matí d’aquest calorós octubre una criatura, tibant braços i manetes en creu xala, emocionada, pel goig que li produeix saltironar damunt l’arena el suau anar i venir d’ones però, la mirada atenta de qui de prop segueix els seus moviments, tal vegada també fa visible l’altra realitat menys bucòlica, la de la situació de massa nuclis familiars amb adults en jornada reduïda -els més afortunats -, o la dels desocupats amb un subsidi d’atur escàs o inexistent aprofitant, per esbargir neurastènies, càlids matins duent a la platja criatures que tampoc poden dur a l’escoleta a fi i efecte d’allargar el minso pressupost de què disposen per viure el dia a dia de l’any.

emulant la poesia visual
02.05.2023 | 8.55
A Sense categoria
2 de l’1 del 2017
02.01.2017 | 8.58
metàfora del dia
27.02.2018 | 9.00

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.