tempus fugit

Un matí d’aquest calorós octubre una criatura, tibant braços i manetes en creu xala, emocionada, pel goig que li produeix saltironar damunt l’arena el suau anar i venir d’ones però, la mirada atenta de qui de prop segueix els seus moviments, tal vegada també fa visible l’altra realitat menys bucòlica, la de la situació de massa nuclis familiars amb adults en jornada reduïda -els més afortunats -, o la dels desocupats amb un subsidi d’atur escàs o inexistent aprofitant, per esbargir neurastènies, càlids matins duent a la platja criatures que tampoc poden dur a l’escoleta a fi i efecte d’allargar el minso pressupost de què disposen per viure el dia a dia de l’any.