tempus fugit

Tens al davant un diminut i solitari tronc d’arbre ramat en mig d’una plantació de blat, i mentre el mires saps que, dins del cervell, alguna associació hi veus, ah! sí,! “el vigilant en el camp de sègol”

Què ens volia dir J.D.Salinger amb el títol? Qui vigilava, a qui, i què? La consciència pròpia de la persona, la que suposem de les altres, els seus nostres actes, els seus nostres pensaments secrets i només sincers amb el fet de saber-los emmascarar per creure que podem dissimular-ho tot?

Sigui pel que sigui però,per  l’impacte que en una època et va fer el llibre, de cop et vénen ganes de rellegir-lo, encara que només sigui per allò de, després de 40 anys…, ¿a veure ara què?