tempus fugit

Últimament dia si dia també, uns quants personatges gallardegen i no aturen  de  posar bastons, pals i si cal, troncs de baobab a les rodes de la vertadera democràcia (aquella que els fa nosa), per tal d’aturar el legítim procés engegat per aconseguir la independència.

Seria malaltís caure en el parany de pensar que  podem conviure junts dins d’aquest estat vergonyosament governat   des de fa dècades per un  prepotent i alhora mediocre bipartidisme clarament fidel   a l’ancestral  ultra-nacionalisme hispànic.

No som ni millors ni  pitjors, som diferents, fa segles que ho sabem i si els que han volgut que deixem de ser el que som, durant segles ni per la força ho han aconseguit, és de calaix que a l’inici del nou tampoc ho puguin fer, i per descomptat segur que, com a veïns, els llaços afectius i de solidaritat creixeran eliminant alhora revenges pendents.