Any rere any augmenta el nombre d’assistents a les festes de Sant Joan, així ens ho fa saber l’únic diari que s’edita a l’illa i que gairebé un parell de setmanes abans dedica una o més columnes, articles o pàgines senceres informant-nos dia rere dia de tot plegat, la qual cosa estimula una suposada normalitat social i engresca
Un cop acceptat el còmode ús del carret de la compra, s’ha de reconèixer l’encert de qui el va inventar i dissenyar per alleugerir el pes, a plom, de l’emblemàtic cistell ple de viandes que, majoritàriament, encara la dona se’n carrega de traginar del mercat o supermercat fins a casa. Aquest estri de transport també
René Magritte ja ens va alliçonar amb el quadre on hi ha una pipa dient-nos: “ceci n’est pas una pipe”, així doncs veient el relleu de la barrera d’ullastre que està damunt la paret de marès d’una casa a peu del camí, ja sabem que tampoc és una porta…, amb la pipa de Magritte no
Abatut i segurament enrabiat amb si mateix un home, després de 40 dies, ha deixat de fer una vaga de fam. Abatut, per la feblesa de forces i, enrabiat amb si mateix, pensant segurament que no ha pogut aconseguir allò que ell volia, i aquí s’hauria de recordar la frase de Mahatma Gandhi: “La nostra
Ja sigui per ignorància, per necessitat de cultivar la terra o, en el pitjor dels casos per edificar segones residencies o apartaments turístics, al llarg dels anys part del llegat megalític dels talaiòtics a l’illa ha desaparegut. Els mil·lenaris assentaments o llocs de culte construïts amb enormes pedres i l’enginy dels antics pobladors, civilitzacions posteriors els
Amunt i avall, algunes criatures traginaven des d’una pila de rampoines del terra a vés a saber on, fustes, canyes, rodes, ja fora per jugar o per ajudar als majors o en el millor dels casos, per les dues coses, doncs d’antic ens ve allò de què jugant és com millor s’aprèn.
Les diàfanes aigües del port eren espectaculars i per això, el matiner pescador tampoc podia estar-se’n de contemplar pacientment el moviment de peixos que tenia a tocar dels dits donant voltes a l’ham que, en ser engolit per la mossegada d’algun incaut, sacsejarà la canya acabant essent un dels àpats del dia…, ja ho diu
A la casa mig deshabitada, un bon dia, la piuladissa convertí els vells porticons tancats en un escenari ple de vida i energia, senyal inequívoca de deixar enrere el bon temps de pluges per donar pas a la cada vegada més escurçada primavera i preludi, tal vegada, d’allò que aviat seran onades de calor, incendis,
La boira s’anà esvaint a poc a poc deixant visible l’espai urbà i marítim, les gotes de rosada damunt dels cotxes feien saber l’alt grau d’humitat ambiental i alhora, genolls, espatlles o dits adolorits, també fan saber que el procés reumàtic no s’atura i tems les primeres hores del dia, però un cop el jorn
Els uns llauren, sembren, reguen, recol·lecten i donen aliment al bestiar que crien i que proporciona una important font nutritiva de luxe, és a dir de km 0. Són els pagesos que, a més a més d’abastir a la població, conserven el paisatge i el medi ambient, això no té preu! L’ofici de ramader és
Sovint, la sensació que t’has fet gran et cau al damunt quan et trobes en mig de les prestatgeries dels llegums repletes d’envasos de vidre, llauna o bosses de plàstic i saps que tu véns d’un món on aquests productes els compraves a granel en aquell graner de portes obertes del barri, una botiga plena
Abans fotografiar no era com avui en dia. Abans sabies que dur a revelar aquell carret de 36 exposicions que ja tenia un cost, les fotos que sortien tenien també un preu. Abans l’afició et costava doblers i, com que una bona o mala presa d’imatge te l’avies d’empassar, només feies una toma, però, de
Amb una mica més de detall, no puc estar-me de enregistrar el polit dibuix representatiu de la comitiva de caixers i cavallers de la diada de Sant Joan a Ciutadella, fet en el mur del “molí des cavallitos”: “Sabem que per aquest carrer hi passen els cavalls per anar a Sant Joan de missa i
En mig de la pesada insistència informativa sobre les bondats i gestes patriòtiques de l’abdicant i de les que se suposen seran també les del ja en capella proper rei Felipe VI (lloat ara per alguns d’aquells altres “felipe” de l‘antic Frente de Liberación Popular) i de les mesures protocol·làries que a corre-cuita s’estan duent
La sempiternal societat classista ara més que mai, està agafant força protagonisme a les ciutats, per un cantó, avingudes centrals comercials –dir-ne bulevards a molts els agrada més- omplen els baixos o l’edifici complet amb articles de firmes de renom que l’aconsegueixen senzillament perquè acostumen a invertir més doblers en la promoció que en el