tempus fugit

de tot i de res

13 de juny de 2014
Sense categoria
0 comentaris

visible fons marí

Les diàfanes aigües del port eren espectaculars i per això, el matiner pescador tampoc podia estar-se’n  de contemplar pacientment el moviment de peixos que tenia a tocar dels dits donant voltes a l’ham que, en ser engolit per la mossegada d’algun  incaut,  sacsejarà la canya acabant essent un dels  àpats del dia…,  ja ho diu el refranyer: No és pas l’home, ni és la canya; és l’esquer que al peix enganya.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.