A la casa mig deshabitada, un bon dia, la piuladissa convertí els vells porticons tancats en un escenari ple de vida i energia, senyal inequívoca de deixar enrere el bon temps de pluges per donar pas a la cada vegada més escurçada primavera i preludi, tal vegada, d’allò que aviat seran onades de calor, incendis, sequeres… Les sonores i joioses piulades que t’embadoquen, provenen dels okupes o rellogats alats que fan la breu estada en llocs erms i per tant segurs fins que els més menuts, un cop superada la por o la vergonya, alcin el vol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!