tempus fugit

René Magritte ja ens va alliçonar amb el quadre on hi ha una pipa dient-nos: “ceci n’est pas una pipe”, així doncs veient el relleu de la barrera d’ullastre que està damunt la paret de marès d’una casa a peu del camí, ja sabem que  tampoc és una porta…, amb la pipa de Magritte no s’hi podia fumar i aquí no s’accedeix enlloc.

És d’agrair l’enginy d’ambdós artistes, el primer per recurrent i el segon perquè quan fas un tom pels camins dels Verges de Sant Joan de Maó, la visió d’aquest singular mural sempre és motiu de comentari si vas acompanyada o d’activar el cervell, en allò que diuen “realisme màgic”, si vas en solitari.