tempus fugit

Eren temps de l’enorme retrat del “caudillo”amb pelut capot a les espatlles ben visible al vestíbul de l’escola i silencis a casa pels exiliats germans o amics dels pares.

Quaranta anys més tard, mentre els graners desapareixien cedint el pas a les cadenes de supermercats, els successors del de l’estola peluda ens van vendre allò que anomenaren LATRANSICION dins d’un “tetrapac”, que contenia LACONSTITUCIONYLACORONA envasades al buit, com els productes de consum de les grans cadenes,  com  garantia per assegurar-ne la conservació fins al dia d’avui,  i ara, els mateixos successors del de la capa “estolada” de pell d’animal, repartits en l’omnipresent bipartit i agermanats, fan a corre-cuita les mil i una combinacions per servir ja congelada -perquè duri més -una altra transició, vergonyosa i humiliant almenys per alguns incapaços (tant de bo m’equivoqui) d’organitzar una contundent protesta reivindicativa tipus acampada 15M a les principals ciutats o, perquè no, organitzar una contundent cadena  humana tricolor que recorri la pell de brau.

Com a poble, Catalunya ja està fent els deures de desempallegar-se del malson colonialista de borbons i dictadors i cada vegada a més gent d’edat ens cau aquella bena als ulls que els més joves ja no es deixen imposar. La cadena humana la tenim feta i de tornar-hi segur que hauríem d’obrir menys els braços per omplir el territori però…, tant de bo no ens entabanin més i, tant de bo, aviat puguem fer palès allò de què com a veïns ens podem avenir i estimar més.