Un cop assumida la reivindicació de la plaça, més d’un dia aprofitant el bon temps s’hi formaven grupets de gent possessionant-se de l’espai organitzant una timba de joc sense ànim de lucre o, treballant cabdells de cotó i llana fent anar el ganxet o les agulles de mitja i així, mentre feien petar la xerrada,
Sovint aquella vespino amb un adhesiu d’”amnistia”, era el suport idoni per arribar al massís tauler d’anuncis instal•lat en la cantonada més concorreguda de la plaça. Allí, qualsevol assumpte d’interès col•lectiu hi tenia cabuda, i tots els avisos o decisions de torn que s’hi prenien en les reunions de les diverses vocalies de l’Avv porta,
Els 22.000 m2 de la plaça donarien molt de si per al lluïment dels sempre atrafegats despatxos d’arquitectes de l’època encarregats de dur a terme projectes impulsats des de les principals administracions territorials i així, en la fotografia, veiem com un jove tècnic en la matèria, te cura d’anar explicant al veïnat convocat per a
Rere el plànol d’una plaça Sóller idíl•lica, durant força temps encara, hi va haver la realitat del dia a dia amb què es despertava el veïnat del barri, però tot s’ha de dir que, un cop mobilitzat el conjunt de la població, orgullosa com estava de disposar de la plaça pública més gran dins d’aquella
En les diverses ocasions que tècnics o representants d’algun departament de l’ajuntament del cap i casal visitaren el barri sovint, després d’escoltar les respostes en clau de bones intencions i promeses que s’afanyaven a fer, gairebé entre l’audiència sempre acostumava a quedar aquell regust de presa de pèl si queien en la temptació de pensar
A les dones i homes que, ostentant l’alcaldia de més de 500 pobles o ciutats de Catalunya, éreu pressents avui al paranimf de la universitat de Barcelona, i també, als membres del Govern de la Generalitat que els heu dirigit la paraula…, renoi!, quin tip de fer-nos emocionar a qui, en la distància curta o
Dónes i homes dempeus encerclaven pacíficament i educadament al Sr. Codina escoltant l’argumentació de les seves respostes i opinions tal vegada resum d’un guió ja après als despatxos de la Casa Gran improvisant però, la sèrie de matisos sempre escaients amb la intenció, com sempre, d’esmorteir qualsevol argument contundent que sortís dels representants dels veïns
Pel recorregut del barri, a la comitiva, ben lluny de ser una professo religiosa o de condol per alguna persona difunta, a poc a poc s’hi va anant afegint més gent i és que, un cop conscienciat el veïnat, les reivindicacions dels drets socials ja no tenien aturada i tampoc gaires perspectives de què cap
El Sr. Codina, adoptant en alguns moments un posat trempat, tal vegada per defensar-se paternalment traient-li ferro a la greu realitat de l’estat del barri, anà escoltant tot allò que el veïnat creia necessari treure’s de l’exasperat pap. I així amunt i avall trepitjant fangosos carrers sense voreres on refugiar-se del transit rodat, va poder
“18-12-1976 visita del Sr. Codina”. Això és el que està escrit al rectangular estoig que conté els clixés. Aquest home, delegat d’obres públiques, com altres tècnics o càrrecs públics de l’ajuntament de la ciutat, aquell dia també va recórrer el barri guiat per membres de l’associació de veïns i del veïnat que durant la ruta
La pscPSOE alcaldessa de Sta. Coloma de Gramenet, també ha dit NO! NO a posar les urnes al seu feu però també ha dit no (així en fluixet), a fer costat al govern de l’estat espanyol si aquest apliqués el famós 155. Ara bé, amb tants NOS al cap i si d’aquí a l’1-O, no
Ja fas bé de passar de llarg del consell del grafit que això de prear la paüra pròpia, no casa gens amb vosaltres els felins, més aviat és cosa dels humans, és, per qualificar-ho planerament allò que se’n diu ser masoquista de mena.
Ben encarrilada la crescuda en horitzontal dels troncs, a les portes de l’estiu comencen a sortir les flors que ben aviat, quan el floral color magenta i púrpura s’apoderi de l’espai, sotaposaran la verdor de fulles i l’aparent sequedat dels prims troncs a un segon pla imperceptible en la distància, llavors, el domàs sota les
Enguany o no ha coincidit el sexenni o septenni o la profecia ha fet l’orni. La imatge és ben explícita en confirmar que la consistència i grandària de les garbes desmenteixen el que ens diu el Diccionari català-valencià-balear. Segons el DCVB “Garbesclares és el nom d’un estel que es veu només cada sis o set
Coincidint que hem nascut dins la mateixa dècada dels 40 del passat segle, puc constatar, per experiència pròpia, que aquest bon home està més a prop de repapiejar que de raonar. L’home, ara s’ha adonat que aquell ribot guardat (ell guarda, no desa) en un calaix del despatx i que va utilitzar per rebaixar el