tempus fugit

Pel recorregut del barri, a la comitiva, ben lluny de ser una professo religiosa o de condol per alguna persona difunta, a poc a poc s’hi va anant afegint més gent i és que, un cop conscienciat el veïnat, les reivindicacions dels drets socials ja no tenien aturada i tampoc gaires perspectives de què cap nivell d’exigència fos rebaixat.
PD. Avui, en donar una ullada al diari de VilaWeb, m’he topat amb la grata sorpresa de l’article de “les batalles de 9 barris” de Xavier Montanyà, així que editaré totes les entrades d’aquest espai de memòries: Barri de Porta, amb el seu enllaç i l’aniré afegint a les que encara tinc pendent: “desert de la plaça Sóller”, “escoles en lluita” i tancarà la “primera festa major del barri”.