tempus fugit

 Eren temps d’estrenada democràcia.

Eren temps que els més savis (la longevitat atorga el privilegi), feien capelletes comentant, ara la lentitud de les obres de millora del barri, ara la sempiterna lentitud de la lluita obrera per aconseguir finalment unes minses molles de pa després de les negociacions de millores laborals i salarials entre aquells, i encara ara, sindicats majoritaris submisos i la plutòcrata patronal.

Era una de les tantes èpoques suportant des de sempre la incertesa social, dels que llavors eren jubilats havent estat abans presents en la guerra civil, uns dignament, però silenciant-lo, al bàndol dels vençuts i d’altres qui sap si per vergonya silenciant-lo també, al bàndol dels vencedors. La qüestió era un cop més sobreviure en el temps.

És l’enigma 86, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK .RETINETTE IA