tempus fugit

Si bé de naixement barcelonina (1945), des del 68, assídua visitant de Menorca i, des del 79, el lloc de residència escollit entre altres encisos, pel del plaer de compartir la llengua, així doncs, després de 43 anys de vida laboral, la meva minsa pensió- 20 últims anys al règim d’autònoms-, en continuar essent les balears terra de conquesta de l’estat espanyol sense cap, de moment, intencionalitat oficial de secessió, no la tinc en perill de “corralito” tal com ara amenacen unionistes executius d’entitats bancàries.
Però, com que segueixo fil per randa el moment històric que viu el meu país si, físicament i mentalment, arribo a temps, no m’estranyaria gens que fos una de les tres primeres persones a ocupar el podi de demanar la nacionalitat catalana, i no sabeu el greu que em sap que, per motius de residencia, el meu vot -en veu baixa dic que aniria als de la CUP- no comptabilitzi el resultat de les urnes, la qual cosa no m’eximeix però d’ opinar sobre les darreres amenaces del barroer govern espanyol –que no seran les últimes- doncs entenc que a molta gent de la meva edat les facin tremolar de cames per allò de veure’s bloquejat el compte bancari per falta de líquid del govern català tal com diuen exaltats opinadors tertulians de la televisió pública estatal o de les privades.
Modestament opino que, ni directius de banca ni tertulians i periodistes sembla que no hi hagin entès res, dubtant ja sigui perquè els responsables del procés no han trobat paraules i arguments prou convincents o- i sense ofendre a ningú- ja sigui perquè els receptors són uns curts d’enteniment sense remei.
Un consell als contemporanis i gent de la meva edat: El procés serà llarg. Ara les eleccions autonòmiques serviran per expressar el desig de la ciutadania per decidir el seu futur, i si els vots del seny i la rauxa, Junts pel sí i la CUP, sumen majoria, el referèndum -màxim exponent d’una democràcia- pot estar “a la vuelta de la esquina”, i mentre s’inicia el camí cap a la cantonada, banquers, empresaris, grups inversors i tot quisqui, és a dir, tot allò que fa moure l’economia europea i global, ja tindran temps de decidir en quin lloc del territori deixen o no deixen de situar els ara, sèus treballadors i les ara seves empreses, segurs del fet que no oblidaran que han crescut amb els anys, gràcies al valor moral i social dels habitants de cada racó de Catalunya.