tempus fugit

Som a l’època hivernal i la platja ara, poc o gens trepitjada, roman plena de clofolles orgàniques d’algues assecades i d’algun que altre fustot o tronc d’arbre arribats vés-te a saber d’on.
A l’estiu, el far de l’Illa de l’Aire, intensifica la seva utilitat oferint seguretat a petites i grans embarcacions, ara, a la llunyania i secundat per la torreta sense vigilància (per la hivernal absència de banyistes) ell, i ella, són els únics visibles protagonistes dins l’ample espai de la platja de Punta Prima.