tempus fugit

de tot i de res

17 de març de 2021
0 comentaris

d’una egolatria caparrada

Com que l’anonimat a vegades li feia tenir el cap cot sense saber a causa de quin pes, agafà l’esprai de sota la pica d’escurar i clandestinament anà cap a la blanca barana per escriure, amb sonores  majúscules, aquella paraula que li martellejava  el cap.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.