tempus fugit

No facis cas, moixeta, si últimament a casa teva les notícies de televisió i espais de tertulians informant i debatin sobre un petit país català de parla com la que tu entens, tenen més presència que d’altres programes despreocupats d’allò més.
Si tot passa i tot queda, com deia un poeta sorià, tu no deixis de sortir cada dia per asseure’t a l’ampit del finestral a veure els carros (o el que sigui) passar mentre esperes el sol, paraules que també crec són d’un vergelità músic, cantautor, escriptor, sediciós…, aquell que animava la gent a tirar de la corda que els lligava a una estaca on, mira tu ara moixeta, uns per aquí i altres per allà l’estan tombant de veres, per això, polida gata, els noticiaris i debats per la petita pantalla  casolana, no se’n surten del guió d’aquest sacsejador succés d’alegria i goig per uns i, d’emprenyamenta i desfici per altres.