tempus fugit

Diuen que pensaven allò de, en un tres i no res, vendrien la casa.

Diuen que, per allò dels records en el fons els hi feia cosa desprendre’s de la familiar casa heretada.

Diuen ara, un cop esborronats els records que, què cony!, dos anys i res de res, han fet tornar allò que els hi sabia greu en un mal son de posseir pagant a desgana tributs municipals i lluny, molt lluny, l’esperança de veure els incerts metàl·lics guanys.