tempus fugit

Era aquella espectacular matinera trobada de vida circulant per aquella carretera, vés a saber avui quina i cap a on aniríem a descobrir el què.

Era aquell voluminós i pacífic ramat de bens amb els capdavanters pujant el senderi muntanya amunt a pasturar l’herba fresca que a poc a poc, sobresortiria de la neu o llebrada en descomposició.

Eren aquells dos o tres gossos enfeinats emprenyant amb lladrucs al grup oví a fi i efecte que no se’n sortissin del conglomerat de cossos i llana aconseguit des de l’inici de la marxa.

Era aquell pastor sota el protector paraigües de l’ocasional ploguda, i qui sap si també protector d’ocasionals solanes o ventades un cop descansant damunt del natural sortint ja clissat, assegut fent un mos acompanyat dels pensaments o, ajagut, fent una becaina acompanyada dels somnis que precedeixen o produeixen els pensaments.

És l’enigma 54, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.