tempus fugit

de tot i de res

7 d'abril de 2016
0 comentaris

del Km 0 al Km 1000, una vergonyosa actitud comercial

Quatre dies de pluja a última hora no han fet gaire més que donar un discret cop de mà a l’estalvi d’aigua dels aspersors que pràcticament tot l’hivern han funcionat cada dia pel cultiu d’aliment Km 0 per alimentar el bestiar boví o vacu.
Evidentment la pagesia com sempre, malgrat els avenços tecnològics, segueix essent una qüestió vocacional convertida en professió de patiment i, un cop restats els costos dels guanys, sovint de risc rendible pel minso benefici que tot just dóna per anar tirant.
Ah!, i mentre els camps continuen fent honor a la bellesa panoràmica de l’illa enlluernant als turistes i visitants, els hotels i restaurants que els donen servei, per qüestions de les lleis de mercat, seguiran vergonyosament i descaradament abastint-se el rebost amb un producte làctic o carni Km 1000.

son sagrat
16.10.2014 | 9.34
21-D l´enderroc del 155
08.01.2018 | 8.26
el mantra i la profecia
21.08.2023 | 8.00
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.