tempus fugit

En un abocador clandestí, algú ha llençat les joguines de qui quan jugava devia fer-ho emmirallat pels ídols que a través del televisor s’incrusten en el cervell, els Márquez, Lorenzos, Messis i Ronaldos de torn somiant, l’infant, emular-los algun dia, i mentrestant, els progenitors també somien administrar els guanys del futur campió per sortir-se’n de la misèria econòmica que’ls envolta però, pel que sembla, continuen en la misèria cultural i cívica de la qual no tenen cap interès a sortir-se’n i van omplint d’efímers valors i merda l’entorn.