tempus fugit

Era la “calesfonts” d’espais només envaïts per tèquines i llaüts en ordenada espera per la neteja, restauració o repintat del casc sempre agombolat per la mar.

Era aquella gairebé absència de negocis de restauració i botigues de moda, de complements o del que fos atraient pels ocasionals visitants de la cala o dels endrapaires de dinars i sopars fent temps o ja paint-los, tafanejant i de tant en tant adquirint allò que, sense ser de primera necessitat, creien necessari de comprar.

Era aquella tàcita i subtil espera dels hereus dels posseïdors de coves magatzem d’estris de pescadors, fent i desfent cabòries del que econòmicament traurien un cop els toqués rebre la propietat que en un futur passaria a ser un restaurant o botiga amb dret d’ocupació dels espais que durant dècades, seguint els costums familiars o d’amistat, feien de varador.

És l’enigma 68, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.