tempus fugit

Com que la pràctica d’anar amb velo per Ciutadella és un costum arrelat en la nit dels temps, no és gens rar veure la imatge d’una antiga bicicleta recolzada a l’entrada de qualsevol domicili o botiga i que algú, tingui l’edat que tingui, empra per moure’s quotidianament sense  caure en la necessitat d’usar ergonòmics velocípedes o vestir la moderna elàstica i cenyida indumentària per a menar-los, la qual cosa s’agraeix, perquè penses que la pràctica d’anar sobre dues rodes fugint de novadores tendències, humanitza allò que podríem dir el plaer de fer exercici sense competir ni uniformitzar-se per res.