tempus fugit

Vet aquí un conte que és real: Un pare i una mare joves amb ses dues filletes sortiren un matí cap a indrets boscosos amb la intenció de veure ell, el pare, les possibilitats de cacera i, vet aquí que per sorpresa de tots, una generosa catifa de camagrocs, se’ls estengué per davant dels nassos, amb la qual cosa, la cacera es convertí entre sorpreses i rialles en una de compartida que no parava d’omplir improvisats cistells amb el preuat bolet, aquell que segons una web assegura que “El camagroc és amant del fred i la humitat, així que serà a la tardor i a l’hivern els moments ideals per sortir a cercar-lo. En molts casos, a més, el trobarem de manera força abundant. No serà estrany, doncs, que si és un bon any, puguem visualitzar autèntiques “catifes” de camagrocs.” I vet aquí un gat, i vet aquí un gos i…, com que ja sabeu l’acabament, tingueu un bon dia i una bona nit.