tempus fugit

de tot i de res

28 de maig de 2017
0 comentaris

barri de porta (l) vindicacions dels 70 (1 de 7)

Dins les mancances del barri, a part de la gairebé nul•la presència d’espais socials i culturals dignes, destacaven les obsoletes infraestructures urbanístiques dins d’aquella gran urbs que maldava ja entre bastidors, l’onerós repte d’obres públiques en projecte que canviarien la fisonomia de la Barcelona candidata per acollir l’olimpíada del 92 que la situaria encara més al centre del món.
I així un tot un arquitecte, Joan Antoni Solans, amb el temps anomenat “el sentinella “estrenava plaça dins del departament d’urbanisme de la plaça Sant Jaume, demostrant, si més no, formes més dignes de conèixer la problemàtica del barri pujant-hi, per fer un recorregut a peu d’aquells punts castigats per la desídia municipal que el veïnat li anava mostrant.

Més  i millor informació a “les batalles de 9 barris” de Xavier Montanyà

 

resistint (1)
26.07.2013 | 9.27
A General
metàfora visual
31.10.2018 | 9.22

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.