tempus fugit

De l’esperpèntic filibusterisme en diuen dels qui en política es dediquen, com ahir, a posar bastons a les rodes de la democràcia exercida escoltant la ciutadania, tenim els del PP i C’s, que al Parlament de Catalunya van fer tota una exhibició d’aquesta pràctica perquè, aquesta, si més no és la feina dels hereus en primer grau del feixisme, falangisme i d’aquell franquisme sempre amic d’un nazisme practicant i després residual.
Per altra banda, i per sort amb més educació, els representants del PSC també van dedicar-se a col•locar bastonets a l’aprovació de la llei del referèndum d’autodeterminació, tot i que potser la seva moderació no era res més que el reflex de la soledat que pateixen en veure com el seu cap a l’Estat, s’apropa cada vegada més al del cap d’aquell PP que a crits li demanaven que els alliberés.
També, i encara que sembli impossible, els de CSQP, s’alienaven en el mateix sentit defensant la indefensable Constitució del 78, elaborada en l’època que encara lligaven de peus i mans la ideologia d’esquerra que ells dignament practiquen malgrat que no vulguin veure que l’Estat, no només continua mantenint-los a ratlla, sinó que també els té segrestats.
L’espurna però de colossal dignitat que va mostrar la diputada de Podem, Àngels Martínez Castells, (escena observada sota el silenci i mirada compungida dels seus, però escoltant algun aplaudiment de la resta) retirant les banderes espanyoles deixades amb prepotència manifesta al costat de senyeres, damunt dels escons del PP abans d’abandonar-los, potser va ser la panacea que necessitàvem per no emmalaltí mentalment tot veient l’espectacle filibuster que retransmetí de manera professional i objectiva la televisió de Catalunya.
Si diuen que una imatge val més que mil paraules, el gest d’aquesta sens dubte a Catalunya val més que els 366.494 vots obtinguts per la coalició CSQP en les eleccions del 2015 defensant la restitució de la República.