tempus fugit

  Com deia en l’apunt del dissabte passat, entre rialles i diàlegs com velles conegudes, em feien esperar i es  cridaven uns als altres per sortir a la foto. Jo encantada, el gel s’havia trencat definitivament i no els molestava gens que per una estona envaís el seu espai, el concepte d’empatia, sens dubte hi era present.