tempus fugit
de tot i de res
5 d'octubre de 2021
1 comentari
llarena(r) rima amb llenegar
Segons el DCVB :LLENEGAR v. intr. Relliscar, escórrer-se; cast. resbalar. «Amor, no vages de vega; | mira que t’avís per bé, | que a casa d’un saboner, | el qui no hi cau, ja hi llenega» (cançó pop. Mall.)
I així jugant amb el seu llinatge, un verb i una cançoneta popular, tenim que, a la casa gran dels feixistes franco- borbònics ensabonant que ensabonaran la nazi ideologia regnant, el jutge Llarena i companyia (1) ja fa temps que lleneguen pel llenegall del moll d’accés a la UE.
(1) “L’estratègia judicial del Tribunal Suprem d’Espanya posa en perill els principis de solidaritat entre els membres de la Unió Europea i contravé els drets humans fonamentals. Aquesta estratègia ha fallat a Alemanya, Bèlgica, Escòcia i esperem que a Itàlia.”
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’has fet recordar aquesta cançó menorquina que em cantava quan jo era petit un germà del meu avi, a Ciutadella:
Un senyor damunt un ruc.
Un senyor damunt un ruc.
Un senyor damunt un ruc.
Damunt un ruc,
damunt un ruc.
Es ruc va caure, va llenegar,
hi havia aigo, se va sollar.
i es senyor deia
per tot arreu
“Qui no vol caure, qui no vol caure,
que vagi a peu”.
El senyor podria ser l’Estado Español
El ruc en Llarena
P. S. Em va saber molt greu el traspàs de la Bruna, però no la vas fer morir… li vas donar una vida molt bona i li vas alleugerir el patiment obrint-li la porta a un estat millor. Jo ho he hagut de fer amb dos i quan se’n van, la seva darrera mirada és d’agraïment…
Salutacions.