tempus fugit

de tot i de res

3 de març de 2021
0 comentaris

«arbres vells i bons amics, no en té qui en vol»

De l’arbre vell amb prou feines creixia el brancam que tot d’una s’abandonava a ser secall, a causa d’això, per allò de completar companyonatge rural, algú li devia posar l’arrossinat carro al costat.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.