tempus fugit
de tot i de res
3 de març de 2021
0 comentaris
«arbres vells i bons amics, no en té qui en vol»
De l’arbre vell amb prou feines creixia el brancam que tot d’una s’abandonava a ser secall, a causa d’això, per allò de completar companyonatge rural, algú li devia posar l’arrossinat carro al costat.
Comparteix això:
Relacionats
el mantra i la profecia
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!