relliscall d´hivern

De vegades, per uns moments, el llenegall d’irisades textures que l’oneig de les onades fan acréixer, si l’instint de badar t’acompanya l’existència, pot convertir-se, ni que sigui momentàniament, observant i escoltant el vaivé de l’aigua, en el pati blau de passejar els dubtes de Montserrat Abelló.

CADASCÚ HA DE TENIR
“A Virginia Woolf”
Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.
Més enllà del sol
viurà el desig
i la recança
de la primera paraula.
I el somriure
que s’ha perdut
i ja no es recupera.
Suau serà, però,
l’ombra de la tarda,
darrera els núvols,
allargada, com un lliri.

Montserrat Abelló

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *