tempus fugit

Com que contra el President Torra, contra el Procés i contra l’independentisme tot s’hi val, alguns jutges, algunes jutgesses i algunes fiscalies, semblen des de fa temps formar part d’una casposa i oxidada trama de personatges entrelligats que estan en punxes impacients i a la que salta, per desqualificar qualsevol dràstica, però necessària, iniciativa que el Govern de la Generalitat prengui per aturar l’expansió de brots del coronavirus dins l’estat autonòmic, fins al punt d’amenaçar il·legalitzar qualsevol decret llei que prioritzi la salut de la ciutadania per damunt de qualsevol altra qüestió social.

-Però això que és?, es pregunta l’honorable President.

– Doncs miri President, a mi se m’acut pensar en l’etern confinament tipus colonial rere uns ja maldestres filferros d’arç que encara utilitzen des del govern de l’Estat per, segons definició del Diccionari català, valencià balear: Tenir algú a ratlla: tenir-lo aturat dintre dels límits del seu deure o de les seves possibilitats, no deixar-lo dominar.