Era aquell dia on tres dones manxegues al camp de sègol es distribuïen les feines de la sega: la de segar, la de replegar i ordenar i, la de fer garbes. Era aquella estona distesa ocasionada per, amb la falç, fer neta l’avarca d’encastats bonys de fang acumulats per la suor de peus, interval aprofitat
Qui prorroga un fet o una qüestió en el seu dia imposada, tingui o no la raó, l’encerti o no l’encerti, sempre tindrà el poder i el domini de tot allò que practica i que la Constitució, en la pràctica més que en la teoria, després d’unes eleccions li atorga. Qui per qüestions d’aliances polítiques
Novament l’esclat de roselles ompliran de goig els marges del camí. Novament salvatgins verds grocs i rojos enguany, gràcies a la neteja mediambiental pel confinament, seran més nombrosos, potents i més col·laboradors d’atreure’ns l’atenció fent-nos repensar si de debò no val la pena fer uns quants ajustos en el sistema de vida personalment viscut, a
El govern de coalició d’esquerres dels sancheces i dels iglesies, s’està convertint en l’enèsim azot a la democràcia de l’Estat espanyol. Ara, els dos partits polítics legítimament sortits de les urnes que treballen des de la Moncloa, interpreten la desgràcia de la COVID-19 fent el següent càlcul d’estructura patriòtica: PANDÈMIA = INDEPENDENTISME = 155 PER
Ja en fa set anys d’aquesta foto. Sou dos exemplars nobles i ben avinguts de la raça menorquina ensinistrada perquè una geneta o un genet, un cop arribades les festes populars de cada poble, demostrin la seva perícia sabent muntar-vos fent-vos desfilar majestuosament en colcades i ballar botant a ritme del “jaleo”. Sovint, entre qui
Era l’era manxega que ocupaven nadius camperols enfeinats en trillar, “aventar” (ventar), trillar, “aventar”… Eren les mirades i gestos encuriosits, sense deixar de feinejar, cap a qui rere una càmera els estava enregistrant. Era, el que de ben segur va ser, en una estona d’amable conversa, l’enriquidora lliçó de les etapes del procés dels cereals,
No em puc treure del cap la quantitat de minúscules monedes d’un cèntim de € que hauran d’omplir un dels calaixets de la caixa de les farmàcies, la qual cosa eleva al quadrat la nota en negatiu que la ciutadania està donant al govern Espanyol respecte a la gestió que està fent per reconduir la
Fugint d’estudi del verdader drama, principalment pel que afecta la salut, de la COVID-19 i, simplificant la correlació d’idees captant la imatge de deixalles de canyís, acumulades després del petit temporal marítim, per l’entorn d’una menorquina cala que en temporada normal començaria estar a vessar de turistes passejant i consumint en botigues o restaurants, de
En el context de la frase de l’encapçalament, situu les aparicions de Pedro Sánchez cada vegada que ha de donar explicacions de l’actuació del govern davant la pandèmia, xerrera, xerrera i més xerrera responent a preguntes periodístiques que en tres o quatre punts curts ja estarien enllestides i ell, en Pedro Sánchez, xerrera, xerrera i
Bruna, des de sempre que ho tens clar, el millor coixí?: la molsuda i tova zona abdominal de la moixa. Brusca, de què et refies des de sempre?: de suportar el caparró de la cussa a canvi de tenir la tranquil·litat de no ser la primera a rebre un possible ensurt. Clourem l’apunt amb dites
Era aquella boirosa i fredolica matinada prop de la rural aldea. Era aquell silenci ambiental només trencat pel soroll de les xiruques trepitjant el xop i pedregós sòl de la rectilínia senda, o per alguns dels esmorteïts comentaris que acostumen a acompanyar la caminada. Era la presència tafanera d’aquell gos més eixerit que un gínjol,
Lluís Llach ha titllat de “barroeria política” el fet que el govern espanyol hagi decidit enviar 1.714.000 mascaretes d’un sol ús a Catalunya, i és el mateix que vaig pensar malpensant (com sempre) en les accions barroeres i maquiavèl·liques que acostumen a practicar els garants de Regne d’Espanya des de l’antiguitat, cap als territoris de
Xifres: de persones contagiades, de les traspassades i de les donades d’alta. De tant en tant: la mort d’alguna persona mediàticament coneguda, o la d’alguna coneguda o familiar d’alguna que coneixes o, la d’alguna propera o familiar, gairebé el noranta-nou per cent d’elles a causa del coronavirus COVID19. Xifres i de tants en tants que
La imatge correspon a la zona de Favàritx atrapant en la llunyania l’emblemàtic far per la qual cosa, no és el far del Llobregat origen de la dita: “Vés a prendre vent a la Farola!” és una manera local d’engegar algú. Al Prat, la Farola és el Far del Llobregat. Diuen que a la zona
Qui vulgui comprovar el perquè de la reivindicació des de la finestra qüestionant si amb els aplaudiments de les vuit del vespre hauríem de conformar-nos i prou, aquí teniu un parell de notícies referents al disbauxat criteri pressupostari del gobierno de la nación: “Gairebé 32.000 milions de € és el pressupost per la despesa militar