tempus fugit

de tot i de res

6 d'abril de 2020
0 comentaris

el darrer zarzuelenc rei amb els seus mercenaris (ara benintencionats, ara malparits)

Qui vulgui comprovar el perquè de la reivindicació des de la finestra qüestionant si amb els aplaudiments de les vuit del vespre hauríem de conformar-nos i prou, aquí teniu un parell de notícies referents al disbauxat criteri pressupostari del gobierno de la nación:

“Gairebé 32.000 milions de € és el pressupost per la despesa militar (120.000 membres) i segons un informe del diari Público “Sanidad pública: un ejército de 600.000 efectivos, diezmado por los recortes sufridos durante la crisis, que redujeron su presupuesto en más de 28.000 millones de euros entre 2010 y 2017.”

Mentrestant, vestit de militar amb l’uniforme de campanya, mascareta i guants, el rei Felipatètic VI, lloà l’esforç de les forces armades per combatre la pandèmia de la Covi-19. Qui rebien els honors notarien aquell dretà orgasme que provoca anar uniformats al servei de la seva “unagrandeilibre”, ufanosa de passejar-se dins del sempitern reducte de població de l’Estat espanyol on l’analfabetisme polític té aquelles joves persones disposades a formar part dels militars cossos.

Els components de cada una de les militars tropes, reben i rebran un sou a canvi de no pensar, no opinar i ni tan sols se’ls donarà facilitats per caure en el dilema del dubte. Només han d’estar atlèticament ensinistrats per sortir a repartir hòsties contra la ciutadania díscola amb el poder o, arribat el cas com ara, cercar i traslladar cadàvers pel Coronavirus cap a pistes de gel, tanmateix ara, sortiran a fumigar desinfectant zones virulentes, la qual cosa no vol dir que si algun dia els i ho manessin, també podrien fer la tasca de fumigar per intoxicar alguna que altra rebel·lió de les masses.

L’ara zarzuelenc rei, passa el temps enfeinat a complaure i raspallar als militars garants de la pàtria, mentrestant, la ciutadania aclaparada per la mala gestió i farta de tanta parafernàlia castrense de caps de suro i cervells de serradures, el que des de fa temps exigeix i, a partir d’ara amb més contundència, és potenciar la valoració i reconeixement dels cervells científics compromesos amb la salubritat del planeta i per damunt de tot, d’espargir la formació i correcta praxi sanitària de dones i homes garants del sistema de salut pública finalment reconeguts de pertànyer al col·lectiu d’allò que s’anomenen els serveis essencials, a fi i efecte de poder dignament viure i conviure en aquesta Terra de població culturalment diversa i en constants moviments de superació. De fet, quin sentit tindria tot açò si no fos així?

dansaires des castell
08.07.2014 | 8.25
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.