Un fredolic abril, us està donant l’oportunitat d’allargar la pràctica d’allò que tant us agrada als felins casolans, és a dir, escorcollar llocs, racons o indrets – a poder ser tous- d’escalfor contrastada per quedar-vos enroscadament endormiscats…, clar que, si la pantalla d’una vella estufa emet allò que se’n diu un “directe”, la tafaneria de
Era aquell vell teatre d’un poble de Castella convertit en l’espai de l’emergent cinematografia. Era, aquella humil façana neoclàssica, sostenint el rètol guerxo damunt d’una gran doble porta de fusta deixada d’una mà restauradora i un gran panel “de quita i pon”, exhibint els quadres sempre mirats i remirats, que publicitaven les pel·lícules que prest
Trossejarem, les emocions d’impotència, de ràbia i les sentimentals, a fi i efecte de separar l’una de les altres per poder controlar i digerir allò que ens aclapara. Trossejarem, llacunes del passat per omplir el gran llac dels absents, ahir alguna persona apreciada o estimada, coneguda o propera, va morir coronavirus-infectada. Trossejarem, la planícia del